L'home que volia una càmera "per fer fotos com les d'abans".

(un article de espaifotografic.cat)

Avui fa un dia esplèndid i el nostre home s’ha decidit a anar a la ciutat a comprar una màquina de retratar, que és com en deien abans de les càmeres fotogràfiques.

• Bon dia, en què el puc servir?
• Bon dia. Voldria una màquina de retratar.
• Això està fet. Té alguna idea del que vol. Una compacta potser? O millor una reflex? Té coneixements de fotografia vostè?
• No, d’això. El que jo vull no és una càmera convencional, sap?
• Ah no? I doncs, què vol exactament?
• Jo voldria, com li diria? Veurà, no vull fer les fotografies que fa tothom: mosques, flors, paisatges, res d’això no m’interessa. No vull fer res que s’assembli als milions de fotografies que es fan avui dia. No m’interessa fer fotos d’allò que passa, d’allò que qualsevol pot veure i retratar.
• Ah caram! Però, a veure… Em sembla que no l’entenc, la veritat.
• No, és clar. És que sóc una mica especial, sap?
• Sí, a mi també m’ho sembla, la veritat.
• Sí, sóc una mica especial, i per això necessito una màquina especial. Una màquina amb la que pugui fer les fotos que a mi m’interessen. No vull haver de fotografiar sempre, necessàriament, el què hi ha davant la càmera. Això ja ho fa tothom!
• A veure, bon home, vostè m’acollona o em vol fer l’amor?
• Com ho sap?, Vull dir per què ho diu això? Com s’atreveix?
• A vostè què li sembla?
• Escolti, jo he entrat aquí a comprar una

Tardor a la BBC

Ja ha arribat la tardor a la BBC i amb ella he descobert que hi ha parelles que es casen sense estar enamorades.

De camí a l'ermita.

Pujar a l'ermita del meu poble no és tan sols pujar una llarga costera empinada, sinó trobar-te amb gent que, a banda d'aigua, carrega amb històries tristes, emotives, somriures i mirades sinceres.

Jo avale

Jo avale EQUO, i tu, malgrat la merda que estem vegent i xafant, i la que ens ve damunt, segueixes girant a dreta i esquerra com si no hi hagueren altres camins...

Aquestes eleccions generals, donem-li l'oportunitat a EQUO avalant-lo picant ací damunt.
Si vols llegir el seu manifest, pica ací damunt.
Si vols saber-ne més, ací trobaràs més coses.

Sol

La jornada se iniciaba plácidamente con la salida del Sol. Para las gentes del campo; para las gallinas, conejos y vacas; y para las niñas y niños, que entonces salían a jugar. Y finalizaba cuando el astro desordenado y tímido decidía retirarse, a veces antes, a veces después.

El Sol era el alimento básico –junto con la tierra abonada- de los vegetales, que a su vez daban de comer a las personas. Y a las mulas y a los caballos que ayudaban en las tareas agrícolas.

El Sol evaporaba el agua que después sería lluvia; y deshelaba glaciares que serían riego. La energía nutritiva y motora era gratis, común e infinita.

Como el Sol, en el campo predominaba el amarillo del trigo o el maíz, con diferentes matices según la estación o el clima, matices que algunas personas sabían interpretar.

Los rayos de Sol calentaban los cuerpos y las almas humanas; y cuando se necesitaba una sobredosis, los abrazos ejercían la misma función

Quizás porque el Sol es redondo, quizás porque da vueltas sin parar, la vida giraba sobre sí misma y siempre volvía a empezar, sorprendiendo en su monotonía. Una civilización Sol-tenible y Sol-idaria, de personas de sangre caliente y corazón solar.

La jornada se inicia con el sobresalto de una alarma. No se mira el cielo sino la agenda y la televisión. Las gallinas ponen huevos sin cesar y los niños y niñas se acuestan de madrugada al agotarse la batería del ordenador.

El petróleo cría los vegetales bajo plásticos que les previene de la inSolación. Sus producciones dan de comer primero a los coches y aviones; después a las personas. No hay animales Soleándose en el campo, sólo friéndose en naves industriales.

La energía se compra en barriles. Y es motivo de guerras y muchas dependencias que se ignoran y disfrazan para adormilar las conciencias

Como el petróleo, en el campo predomina el negro del humo y el gris de los polígonos. Las tecnologías , engreídas, creen poder prescindir del Sol.

Los cuerpos se calientan con prendas térmicas mientras las almas agonizan heladas de frio. Las caricias y abrazos se anuncian en los periódicos.

De sólo mirar hacia delante, y nunca hacía arriba ni hacia abajo, la vida camina muy rápido precipitándose al vacío.

Una civilización que abandona al Sol es una civilización inSolente.

Font: Rebelión.

V-30 València 2007

Nova autopublicació: Hein Rich 2010. Volant a ras de terra.

Després de "Aprenent a volar 2005-2005" i "Alçant el vol 2009" he publicat aquest nou portfoli dels que han sigut, al meu parer, els meus millors treballs fotogràfics del 2010.
No m'ho tingueu en compte, però el llibre, encara que ja estem a Setembre, ha estat fet a preses i corregudes i NO ha sigut corregit (també és de veres que te poc de text...).
En fi, que espere que vos agrade.
Ací podeu veure una xicoteta mostra del seu contingut.
Gràcies a tots aquells que seguiu el meu treball.

Untitled by per Kike Pérez i Colomer | Make Your Own Book

OPTIMIST

Ací vos deixe de nou una nova "obra gràfica".
Imatges impactants plenes de color, música colpidora i un tractament cinematogràfic que creen en conjunt un vídeo d'eixos per veure amb tranquilitat... tal vegada un dia d'aquestos en els que no ens sentim amb ànim per a res.
Recordeu, la pantalla "a full".
Espere que el disfruteu:


Optimist from Brian Thomson on Vimeo.