Façanes que no són

Si ens deixarem dur per les façanes, aquest món seria un món d'apariències i mentides, però sobre tot, de desconeguts.

Carrers del meu poble

www.hein-rich.com
www.hein-rich.blogspot.com

All rights reserved
Todos los derechos reservados

Cualquiera de las imágenes publicadas en este Flickr, están registradas. El uso sin consentimiento por mi parte de ellas, reportará la denuncia al registro de propiedad intelectual.

Any of the images published in this Flickr are registered. Use without consent on my part of it, will report the complaint to the registration of intellectual property.

Imatges (i més) del meu poble

Hola, a falta de material, vos deixe amb algunes imatges de Vallada, el meu poble, i la seua gent.
També amb un reportatge què he fet fa poc a una de les panaderies més tradicionals que encara hi queden i que tenen que competir amb les masses de pa congelat de les grans superfícies...
Podeu veure més fotografíes a la meua web www.hein-rich.com.
Espere que vos agraden.



Bamjaf: El pa de cada dia from asbirlaor on Vimeo.

Inestabilitat contínua

Ja fa més d'una setmana que la terra va tremolar com mai al Japó. Persones acostumades a inestabilitats puntuals d'aquest tipus, van saber respondre amb mitjans adequats, nervis d'acer i amb l'esperança quasi segura, de rebre ajuda internacional suficient, perquè... qui anava a negar-li-la al tercer país més fort del món?
El que ha passat al Japó és una catàstrofe, un apocalipsis què no li desitge a ningú i que esperem que mai torne a passar. Ens ha demostrat lo fràgils què som front a la mare Natura i també ha posat els peus a terra a aquells que creuen tindre-ho tot controlat... inclús allò que no inspira gens de confiança com l'energia nuclear.
Em fa molta ràbia veure com una i altra vegada tenen que passar desgràcies com aquesta per tal de que es es dugen a terme canvis notables a nivell internacional en determinats aspectes (aspectes sovint denunciats per col·lectius activistes). Aquest seria un altre tema molt interessant del què parlar, però deixem-ho per a un altre dia...
Als mitjans informatius, com sempre passa, uns fenòmens eclipsen a altres, i jo em pregunte: què passa amb totes eixes persones que dia a dia, des del seu naixement, fins la seua mort, viuen a una inestabilitat contínua? Que passa amb eixes persones què caminen totes les dies sobre uns ciments que semblen desmoronar-se a cada pas? Persones sense cap alternativa que no siga mantenir-se drets...
Quan un determinat fet canvia el curs d'un determinat país cap a una situació pitjor, és notícia, però quan un país viu contínuament en la pitjor situació de totes, eixe país és oblidat.
Els japonesos no han elegit viure on viuen, el que els ha passat, escapa a tot control. Però hi han altres persones al món què, al igual que els japonesos, el lloc on viuen marca tota resta de les seues vides inevitablement. Són aquestes persones què romanen dretes sobre uns ciments inclinats durant tota la seua vida, les què deurien ser els veritables protagonistes de tots els telediaris i ajudes multimilionàries.
_________________________________________
Fotografia: Susanna Benavent Benavent. Los Montacitos, República Dominicana.
Edició i processat: Hein Rich

Vídeo promocional per als patrocinadors de Víctor Cerdà

Aquesta és la presentació fotogràfia que he preparat per a presentar als PATROCINADORS que col·laboren amb Víctor amb el seu projecte solidari que molt prompte iniciarà en solitari a les arenes del Sàhara.
Són fotografies què no es corresponen amb el tipus de fotografia que m'agrada fer; és a dir, fotografies preparades, posats i amb una escenografia elegida prèviament (a més d'utilitzar iluminació artificial per a algunes escenes).
Aixina i tot, estic prou content amb els resultats.
El dia de boira va ser perfecte: per una banda al proporcionar-nos una iluminació difusa i homogènia, i per altra per crear un paisatge de fred i ple del misteri que sols la boira pot crear (i al què no estem acostumats en a aquest tipus de fotografia esportiva).
Espere que vos agrade i que vos anime a participar en el cap de setmana solidari que Víctor i els seus estan preparant per a l'últim cap de setmana de març.
Participeu!

Temporal

Aquesta última setmana ha estat per a mi, com el temps ací en Alacant... extranya i complicada.
He començat a treballar a Sant Joan d'Alacant, cobrint una baixa post-operatòria.
Després de fer la prova d'anar i tornar a Vallada durant uns dies, he tingut que abandonar la infactible idea i decidir quedar-me viure ací entre setmana.
Els canvis han sigut substancials: el primer de tot la responsabilitat que durant aquestos dos últims anys he tingut amb ma uelo, ha desaparegut provisionalment... per un temps. És el que més he notat... arribar a casa i no tindre a ningú. Tot en calma, tot tranquil...
A penes he fet res amb el temporal de vent, aigua i fred què ha fet: conèixer un poc el poble, realitzar unes compres... i poc més.
El cole està molt be, la companyia també i el lloc que he trobat per quedar-me també. No em puc queixar. Inclús he tornat a gastar la bicicleta per als meus desplaçaments urbans! Ja que el cole està sols a 6 quilòmetres.

Aquesta és la primera foto què he realitzat al lloc que, durant un temps mínim d'un mes, va a ser la meua residència habitual.

20 mm + filtre degradat -2 cookin

Sí que m'atormente, sí...

Ja me imatgine jo al director del banc dient:
"Xè! pa què anem a gastar-nos 450 euros en aquest cartell, si jo tinc un nebot que fa  maravilles amb el Potosop!"

Doncs això, pa què...?

Senyors empresaris, els joves d'avui, tenim estudis i estem preparats. Sols necessitem que algú de vosaltres confíe en el nostre treball, ens pague el que val fer-ho, i de passo... ens traga de l'atur.