Va ser diumenge passat, per la nit, tornant a Torrevella, quan em vaig assabentar del resultat de les eleccions al meu poble.
Al principi no ho vaig entendre. La meua cosina Lili em parlava emocionada: Que sí, que ja està, que hi ha canvi, que Mª José pot ser la nova alcaldessa... Em vaig alegrar... la veritat... molt.
Formar part del projecte www.valladacity.com durant aquestos dos últims anys, és com haver-me fer partícip d'aquest canvi que el meu poble necessitava. És com haver viscut de primera mà un canvi de mentalitat en la gent d'ací. Gent que s'ha obert a les noves tecnologies, que s'ha animat a escriure i llegir en la seua llengua (be o mal, què més dona!), gent que s'ha donat compte de la por que hi sentien a expressar-se lliurement, a estar reprimits, a remugar entre dents sense que ningú els escoltara o puguera fer res, gent que s'ha adonat de la forma de governar caciquil i sumisoria en la incultura a la que estaven acostumats.
Finalment hi haurà pacte, i l'alcaldia es compartirà als dos anys entre els partits que han fet coalició. Em sembla just. No se si ara tot anirà a millor, però al menys, hi haurà canvi, i al menys pel que veig, un poc més de respecte per la nostra llengua, unes persones més sensibles front a certs aspectes que per a mi són importants, més preparades tecnológicament (bueno... açò és discutible) i més assabentades del que passa al món i del que necessita el poble.
De por, aposta per la cultura lliure, corruptes, nous cacics i mentiders... ja en parlarem (esperem que no), d'ací quatre anys més!
Fins aleshores, vos deixe amb noves fotografies de Vallada i la seua gent. Fotografies que poc a poc van conformant aquest collage del poble en el que vaig nàixer i pel que vull lluitar.
Espere que vos agraden!
Per veure les fotos millor, visiteu www.hein-rich.com.
BENVINGUTS
Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich).
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest.
Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!
Busca en aquest bloc
dimarts, 31 de maig del 2011
dissabte, 28 de maig del 2011
A una rajola del 8
"Les
fotografies serveixen per mostrar el món... d’una determinada manera.
En la fotografia vegem el món des de la intenció creativa d’una persona".
Eixa és la mesura: una rajola del 8, un pam de tabic, una insignificant distància què pot suposar la diferència entre viure be i viure de puta-pena.
Una costera empinada o un lloc pla on viure. Un lloc al ras, o un lloc baix un sostre acollidor. Un lloc desprovist de tota comoditat o un lloc segur ple de servicis i comoditats...
Cada vegada més, al nostre món, la diferència entre rics i pobres és més i més gran. Com deia Jose Maria, el meu mestre d'Història: "Unos muchos tienen poco i unos pocos tienen mucho".
És així i així serà si no fem res al respecte.
dilluns, 23 de maig del 2011
Inesborrable
A la vida, hi han moments inesborrables:
Recorde quan em varen regalar la meu primera bicicleta: Una AKIMOTO. Recorde quan mon pare es va despullar al Zoo de València per tirar-se a l'aigua i salvar un ànec, el primer concert de Dream Theater a Barna, quan la Guàrdia Civil ens va traure d'una casa en obres al meu poble o el primer voluntariat a Hassi Labiad.
Aquest cap de setmana formarà part del llibre de moments inesborrables.
Tot va començar divendres de vesprada. Jo tornava d'un poble de Torrevella, Dehesa de Campoamor, el meu últim destí com a mestre. Havia estat tota la setmana totalment desinformat dels esdeveniments que s'estaven vivint a partir del 15-M. Al cotxe, estava sintonitzada la ràdio nacional i no donava crèdit al que escoltava. Era possible que (per fi) els ciutadans espanyols hagueren passat de l'indiferència a la indignació i d'aquesta a la reacció? El presentador ho narrava, els periodistes de carrer o comunicaven i la gent entrevistada s'expressava més clar i fort que mai. Jo conduïa amb la pell de pollastre i els ulls apunt d'esclatar en llàgrimes. L'emoció era indescriptible, prop a l'eufòria. De seguida vaig pensar en agafar el primer desviament cap a Madrid, però la realitat em va tornar al món real... València, sí, València està més a prop.
Dissabte vaig estar aportant tot el que vaig poder a l'acampada de València. Va ser curt, però intens, i em vaig sentir molt útil, molt realitzat i també com en família. Va ser així... inesborrable.
Espanya ha iniciat una revolta social que s'ha estés per tota Europa i altres parts del món. #spanishrevolution, #yeswecamp, #15M, seràn hashtags que pasaran a l'història escrita del món. N'estic segur. No espere que açò servixca per a alguna cosa, perquè n'estic segur de que servirà. A més, pense que açò sols és el principi, el principi d'un canvi a millor.
Vos deixe amb un recull de cartells què vaig poder fotografiar durant la meua estança a l'acampada. No tenen desperdici. Espere que vos agraden i que siguen el lema de moltes i moltes acampades més i de la forma de viure de molts nosaltres.
Ens vegem!
Recorde quan em varen regalar la meu primera bicicleta: Una AKIMOTO. Recorde quan mon pare es va despullar al Zoo de València per tirar-se a l'aigua i salvar un ànec, el primer concert de Dream Theater a Barna, quan la Guàrdia Civil ens va traure d'una casa en obres al meu poble o el primer voluntariat a Hassi Labiad.
Aquest cap de setmana formarà part del llibre de moments inesborrables.
Tot va començar divendres de vesprada. Jo tornava d'un poble de Torrevella, Dehesa de Campoamor, el meu últim destí com a mestre. Havia estat tota la setmana totalment desinformat dels esdeveniments que s'estaven vivint a partir del 15-M. Al cotxe, estava sintonitzada la ràdio nacional i no donava crèdit al que escoltava. Era possible que (per fi) els ciutadans espanyols hagueren passat de l'indiferència a la indignació i d'aquesta a la reacció? El presentador ho narrava, els periodistes de carrer o comunicaven i la gent entrevistada s'expressava més clar i fort que mai. Jo conduïa amb la pell de pollastre i els ulls apunt d'esclatar en llàgrimes. L'emoció era indescriptible, prop a l'eufòria. De seguida vaig pensar en agafar el primer desviament cap a Madrid, però la realitat em va tornar al món real... València, sí, València està més a prop.
Dissabte vaig estar aportant tot el que vaig poder a l'acampada de València. Va ser curt, però intens, i em vaig sentir molt útil, molt realitzat i també com en família. Va ser així... inesborrable.
Espanya ha iniciat una revolta social que s'ha estés per tota Europa i altres parts del món. #spanishrevolution, #yeswecamp, #15M, seràn hashtags que pasaran a l'història escrita del món. N'estic segur. No espere que açò servixca per a alguna cosa, perquè n'estic segur de que servirà. A més, pense que açò sols és el principi, el principi d'un canvi a millor.
Vos deixe amb un recull de cartells què vaig poder fotografiar durant la meua estança a l'acampada. No tenen desperdici. Espere que vos agraden i que siguen el lema de moltes i moltes acampades més i de la forma de viure de molts nosaltres.
Ens vegem!
dissabte, 21 de maig del 2011
Vale, ja està fet: He completat la trilogia BBC. Ara soc professional?
BBC = BODES, BATEJOS i COMUNIONS
I així va ser com, després quasi 8 anys de fotografia, Hein Rich va completar la trilogia que mai s'haguera d'haver escrit.
L'última entrega de la BBC ha sigut la "C" de comunió. Tota una experiència per saber com de contenta pot estar la gent i com dimonis poder deixar algun tipus "d'imprempta d'autor" en unes fotos que semblen totes iguals, buides de contingut i sobre tot plenes d'artificiocitat.
Aixina i tot, content amb el resultat.
Tot siga per subsistir aquestos dos mesos d'atur que m'esperen aquest estiu...
Ara és quan tinc que dir: Espere que vos agraden!
Podeu ver la trilogia completa molt prompte a www.hein-rich.com
C'est la vie
dimecres, 18 de maig del 2011
La direcció correcta
"Podem estar segurs d’una cosa, aquells que creiem en la cultura
viva i popular i en la política sana i realment democràtica: sabem
convertir la ràbia en força transformadora. Altres ho han fet ja a Egipte, a
Grècia, a Oaxaca, a Islàndia i a molts altres llocs. La censura hui en
dia no fa més que demostrar-nos que anem en la direcció correcta i que
encara hi ha molt per fer"
Font: Orxata Sound System
Fotografies corresponents a la diada del País Valencià 2011.
Font: Orxata Sound System
Fotografies corresponents a la diada del País Valencià 2011.
dissabte, 14 de maig del 2011
Inútil
Les prohibicions estan a l'ordre del dia.
Gran part d'elles, la majoria, són raonables i busquen l'ordre, la pau, el civisme.
Altres busquen el control.
Moltes d'elles però, han sigut elaborades per persones distants a la realitat que es viu... trist.
Prohibicions i normatives són totes qüestionables. Tenen un marge d'actuació i uns límits què no tothom és capaç de comprendre ni fer complir. L'educació, l'ètica i la moral del poble, determinen la quantitat i els límits de totes aquestes variants.
Per altra banda, de vegades pense que, l'actuació dels grups antisistema, és més accentuada quan més explícita és una prohibició.
Prohibir allò que de per sí ja és prohibitiu.
Irònic, no?
I si darrere de tanta prohibició ens esperara un oceà de pau i llibertat?
Illa de Tabarca 2011 |
dissabte, 7 de maig del 2011
Violència
Orxata Sound System La Costera Sona 2011 Moixent |
VIOLÈNCIA són els barris-gueto segregats per sous
VIOLÈNCIA és el sistema educatiu i els barracons
VIOLÈNCIA és el gènere reglat per les institucions
VIOLÈNCIA són hipoteques, pòlisses i pensions
VIOLÈNCIA és el bipartidisme d'extrem centre
és desactivar la ràbia amb la socialdemocràcia
VIOLÈNCIA és blanqueig amb filantropia i caritat
VIOLÈNCIA és en sí la paraula tolerància
VIOLÈNCIA és mimar els cadellets de la ultradreta
VIOLÈNCIA són FIES, papers, identificacions
VIOLÈNCIA és 'pedofília sí, avortament no'
VIOLÈNCIA és actuar en nom d'un ésser superior
VIOLÈNCIA és un jutge, secret de sumari a la carpeta
inventar-te lleis pa que te quadren és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és el polític que rescata a la banca
la banca que rescata al polític és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és eixa guerra seua suau i silenciosa
és burocràcia, copyright, control, autocontrol
presó, depressió, soledat, medicació forçosa
VIOLÈNCIA son tots els mecanismes de la por
VIOLÈNCIA és criminalitzar la resistència
eixa peana per exemple és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és el monopoli de la VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és no combatre la VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és l'apatia de la multitud precària
VIOLÈNCIA és no fer res en contra d'esta infàmia
VIOLÈNCIA és no sabotejar les lògiques del mercat
VIOLÈNCIA és qualsevol tipus d'autoritat
On està la por!?
El treball és assajar la mort!
On està la por!?
L'apatia ha mort!
Ni oblidar ni perdonar els crims de Grau, Giuliani,
Grigoropoulos, Palomino, Agulló i tantes altres, és VIOLÈNCIA
mantindre el cap ben alt a la visiteta del Coixo és VIOLÈNCIA
Los Solidarios és VIOLÈNCIA, Tiqqun és VIOLÈNCIA
Ni oblidar ni perdonar que no seràs escoltada és VIOLÈNCIA
ser Anonymous contra l'ACTA és VIOLÈNCIA
tot lo que calla Canal 9 és VIOLÈNCIA
batallar el gangbang neoliberal és VIOLÈNCIA
Insurres amb cascos al kettling és VIOLÈNCIA
tots els meus col·legues són VIOLÈNCIA
el poder del poble és VIOLÈNCIA la democràcia és VIOLÈNCIA
viure és VIOLÈNCIA
València no és vostra,
Violència és nostra!
Europe's living an insurrection...
Si votar poguera canviar alguna cosa seria il·legal
Violència fou tornar a la normalitat després d'un dia de revolta
Fins que tot rebente i els brolle la merda pels poros!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)