Susanna s'ha currat uns videos de cadascún dels que hem participat aquest estiu com a voluntaris al camp de treball.
Penge sols el de ella i el meu:
BENVINGUTS
Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich).
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest.
Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!
Busca en aquest bloc
dilluns, 30 d’agost del 2010
Pose Natural
![]() |
| Comunitat de Los Frios República Dominicana |
Mentre entrevistavem a una familia, a la Comunitat de Los Frios, molt prop de Los Montasitos (1350 mt), va aparèixer aquesta xiqueta per una de les portes...
______________________
Best in:
www.hein-rich.com
www.hein-rich.blogspot.com
dijous, 26 d’agost del 2010
De un abuelo, a su nieto
![]() |
| Un home torna de treballar, pujant una de les llomes dels cafetals de Montasitos, en República Dominicana. |
L'altre dia, ma uelo, l'altre abuelo, el que llig, parla i raona tant, em va sorprendre escriguent-me una nota.
La nota deia aixina:
"Ahora que vas ya, hacia las 30 primaveras, aunque a mí no me importe, porque es cosa de cada uno, me gustaria comentarte unas cosas.
He visto que has tenido varias novias, pero al parecer, no has estado enamorado de ninguna (o no tienes intención de casarte).
Hoy en dia, todo ha cambiado demasiado. He llegado a pensar que la juventud de hoy, "goza a tope" del amor... Más de lo lo hice yo, en los tiempos en los que me tocó vivir...
A tu edad, creo que debes ir pensándotelo. Siempre no vas a estar como ahora. Solo te falta una mujer que te quiera. Que tengais las mismas inquietudes y deseos...
Y que sepais que casarse es una gran felicidad pero con un poco de "mezcla" que no llega a satisfacer a veces...
Te desea lo mejor, siempre tu abuelo José Pérez López.
Espero que me entiendas."
___________________
Best in:
www.hein-rich.com
www.hein-rich.blogspot.com
Standstill-Memories Collector
M'han passat aquest video i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres.
Em sembla increïble el talent que hi ha per ahí, per a fusionar videos, imatges i paraules i crear aquesta poesia visual com aquesta.
Són esperances per a un món què de vegades, sembla que va a la deriva...
Em quede amb aquestes frases:
"Me preocupa más los lugares a los que no podré ir, que aquellos a los que voy"
" Todos cogemos el mismo avión"
"La melodia que oyes, no es la misma que la que oyen los demás"
"A los 24 años, soy demasiado joven para pensar en lo pudiera haber ocurrido, en lugar de en lo que puede ocurrir"
Ah! i la simbologia dels pardals i els ratolins és genial...
Gràcies Julia per compartir-lo amb nosaltres.
Em sembla increïble el talent que hi ha per ahí, per a fusionar videos, imatges i paraules i crear aquesta poesia visual com aquesta.
Són esperances per a un món què de vegades, sembla que va a la deriva...
Em quede amb aquestes frases:
"Me preocupa más los lugares a los que no podré ir, que aquellos a los que voy"
" Todos cogemos el mismo avión"
"La melodia que oyes, no es la misma que la que oyen los demás"
"A los 24 años, soy demasiado joven para pensar en lo pudiera haber ocurrido, en lugar de en lo que puede ocurrir"
Ah! i la simbologia dels pardals i els ratolins és genial...
Gràcies Julia per compartir-lo amb nosaltres.
dimecres, 25 d’agost del 2010
Mentre la vida passa...
![]() |
| Escoleta d'estiu a Los Montasitos. República Dominicana 2010 |
... FIUUUUUUUUU!!!!....
Ostres!
Has sentit això?
Sí, era la VIDA, la VIDA passar...
----Tempus Fugit-----
A tú, què al menys te n'adones, de que t'estimem.
I per a mi, al menys, ja és suficient.
Encara què no ho semble, per aquestes paraules, et comprenc i segueixc recolçan-te.
dimarts, 24 d’agost del 2010
dissabte, 21 d’agost del 2010
Amb el cor en l'estòmac
De portes, finestres i cadires
La fotografia que faig, és fotografia social fins la mèdula. Sempre hi surt vida, gent. En poques ocasions fotografie llocs on no hi aparega gent...
Les portes, finestres, cadires i altres mobles són una excepció...
Es molt fàcil observar una porta i imaginar-se alguna persona entrant o eixint, o recolçada...
Es difícil separar-les de les persones, i per això, tal volta per això, faig aquest tipus d'excepcions.
dijous, 19 d’agost del 2010
Gent de Los Montasitos
![]() |
| Un xiquet carregat de Mangos torna de camí a casa |
dilluns, 16 d’agost del 2010
MISERIA, una paraula inventada
![]() |
| Carlitos Los Montasitos República Dominicana |
La gent i familiars em pregunten quan em veuen:
- Què, com t'ho has passat per allí?
I jo els dic que molt be i tal, i els conte coses que hem fet amb la gent, sensacions que he sentit, etc...
I quasi sempre, la següent pregunta què em fan és:
- Molta misèria per allí, no?
Jo aleshores no se què contestar...
Si vullc acabar prompte, dic que sí, i la conversa s'acaba allí, però... Què és la misèria?
Misèria és veure un xiquet descalç amb els pantalons esgarrats? Montasitos és un poble d'alta muntanya on quasi sempre plou. Calçar allí un calçat tancat, diguem-ne... unes esportives de treking, per experiència, vos dic, què és molt engorros... Calor, fang i tindre després que netetjar-les, dona moolta feina i maldecaps... Si jo tinguera la planta de peu que tenen aquestos xiquets, jo també aniria descalç per allí... (Bueno... prevenint abans la leptoespirosi...)
En quant a la roba... què voleu què vos diga? Els xiquets juguen en la natura, en llibertat, i no els importa embrutar-se (és inevitable), ni a les mares els importa que ho fagen.... la veritat és que la roba és roba, i en tant que abrigue un poc i protegeixca... Tampoc estan les pobres com per a llavar roba totes les dies a totes hores... (això no lleva que tingues mancances nutricionals, necesitat d'un aigua més potable, etc...)
L'altre dia pensava, mentre estava en la meua caseta de camp que, si apareguera de colp de repent un Bill Gates ací, i em vegera a una caseta a mig fer, rodetjat de trastos vells o arreplegats del fem, nadant en una bassa de regar... Ell també pensaria:
- Ostres! Quina misèria més gran... què pena de gent...
I segurament no veuria al meu somriure, que soc el més feliç del món...
_______________________________________________________
Best in:
www.hein-rich.com
www.hein-rich.blogspot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










