Més i millor a www.hein-rich.com
dimarts, 12 de març del 2013
El "Ghan" Remix
El "Ghan" Remix és un vídeo creat per +Nick Bertke que resumeix el que pot significar un viatge amb el Ghan, un tren que recorre part del continent Australià.
El vídeo no seria interessant sinó fora per la forma amb el que està gravat: una espècie de Remix on barreja la música electrònica amb imatges i sons gravats durant el viatge.
Simplement una altra obra d'art dels nous artistes audiovisuals.
+Alfonso Calza míralo porque te encantará.
El vídeo no seria interessant sinó fora per la forma amb el que està gravat: una espècie de Remix on barreja la música electrònica amb imatges i sons gravats durant el viatge.
Simplement una altra obra d'art dels nous artistes audiovisuals.
+Alfonso Calza míralo porque te encantará.
divendres, 8 de març del 2013
dilluns, 4 de març del 2013
Perolo al Teularet
Dissabte varem anar al Teularet (Cumbres de València) per gaudir de la neu.
Allí encara en quedava prou, en alguns llocs quasi dos pams.
Perolo (i nosaltres), varem gaudir corrents i revolcant-nos.
Perolo va rebre una sessió íntegra de fotografia.
Feia temps que no li dedicava cap foto...
+Susanna Benavent Benavent va ser la meua ajudant, sempre pacient i motivada.
Les fotos les podeu veure a www.hein-rich.com, en l'apartat de projectes.
Espere que vos agraden tant com a mi, hi ha alguna prou impactant.
Allí encara en quedava prou, en alguns llocs quasi dos pams.
Perolo (i nosaltres), varem gaudir corrents i revolcant-nos.
Perolo va rebre una sessió íntegra de fotografia.
Feia temps que no li dedicava cap foto...
+Susanna Benavent Benavent va ser la meua ajudant, sempre pacient i motivada.
Les fotos les podeu veure a www.hein-rich.com, en l'apartat de projectes.
Espere que vos agraden tant com a mi, hi ha alguna prou impactant.
dijous, 28 de febrer del 2013
Noves fotos: Vallada i la seua gent.
Després d'un parentesi, dedicat a la promoció del negoci per a la nova temporada 2013, torne amb noves fotos i nova web.
Espere que vos agraden ambdues.
Si voleu trobar les fotos de Vallada, tindreu que buscar-les... aixina navegueu un poc per la nova web i vos familiaritzeu :-)
Espere que vos agraden ambdues.
Si voleu trobar les fotos de Vallada, tindreu que buscar-les... aixina navegueu un poc per la nova web i vos familiaritzeu :-)
dissabte, 23 de febrer del 2013
Sant Policarpo de Esmirna
Passada ja la voràgine del Sant Valentí, avui dissabte 23 de febrer, vull celebrar Sant Policarpo de Esmirna, dia en el que he decidit matinar per preparar al forn unes magdalenes caseres i donar-li una sorpresa a +Susanna Benavent Benavent
Les primeres 15 magdalenes han acabat en el fem, i és que clar, si a mi em diuen que pose un sobre de ROYAL, jo pose un sobre de royal, i no em fixe si es royal per a flans i natilles o un altre... jo que sé!!!
Les segones 15 magdalenes també han acabat en fracàs perquè el rent estava caducat des del 2010... i enlloc de magdalenes, semblaven pizzes... Això sí, la cuina feia una bona oloreta... mmmm!!!
Gràcies a +Araceli Calabuig Ortiz per les fundes de magdalena de Ca Senovia (no se si s'escriu aixina...).
Aprofite per recomanar-vos, en aquest dia tant comercial de Sant Policarpo de Esmirna, la lletra d'una cançò molt romàntica. Tal vegada la més romàntica que he escoltat mai. Una lletra tan irònica que no saps mai si riure o emocionar-te fins el tendrum.
La cançó és del grup de música Els Pets, però aquesta en concret està versionada pels fantàstics Manel.
Les primeres 15 magdalenes han acabat en el fem, i és que clar, si a mi em diuen que pose un sobre de ROYAL, jo pose un sobre de royal, i no em fixe si es royal per a flans i natilles o un altre... jo que sé!!!
Les segones 15 magdalenes també han acabat en fracàs perquè el rent estava caducat des del 2010... i enlloc de magdalenes, semblaven pizzes... Això sí, la cuina feia una bona oloreta... mmmm!!!
Gràcies a +Araceli Calabuig Ortiz per les fundes de magdalena de Ca Senovia (no se si s'escriu aixina...).
Aprofite per recomanar-vos, en aquest dia tant comercial de Sant Policarpo de Esmirna, la lletra d'una cançò molt romàntica. Tal vegada la més romàntica que he escoltat mai. Una lletra tan irònica que no saps mai si riure o emocionar-te fins el tendrum.
La cançó és del grup de música Els Pets, però aquesta en concret està versionada pels fantàstics Manel.
Aquesta cançó és per a dir
que no et trobo gens en falta
i quan me´n vaig a dormir
amb la mà dreta ja em basta
que si tinc els ulls humits
és que hi tinc una lleganya
i si no surto de nit
és perquè vaig curt de pasta.
Els amics que compartim tots t´enganyen
sóc un home nou
mai he estat millor
i no saps quant m´estalvio en trucades.
Aquesta cançó és per a dir
que si de res no en tinc ganes
no ets pas tu, sinó l´edat,
que als trenta anys això ja passa,
que l´anell que em vas donar
el guardo perquè el vull vendre
i la teva foto al llit
no he tingut pas temps de treure-la.
Els amics que compartim tots t´enganyen
sóc un home nou
mai he estat millor
i no saps quant m´estalvio en trucades.
No t´enyoro, nena.
No estic deprimit, no estic desnutrit,
no m'aguanta un fil, no he perdut l'estil,
no vaig predicant tots els teus encants,
no t'he imaginat al llit amb estranys.
No estic gens perdut, no hi ets... tururut,
no em sento confús, no he estat cap il·lús,
i serà un gran plaer, avui fer-te saber
que no t´enyoro, nena
dimecres, 13 de febrer del 2013
Synthesize- Maximum Hedrum
Una obra d'art que al meu parer podria competir amb qualsevol curtmetratge.
No es cansareu de donar-li al pause i tornar enrere.
Pura adrenalina!
No es cansareu de donar-li al pause i tornar enrere.
Pura adrenalina!
dilluns, 14 de gener del 2013
Entrega de les fotos revelades al 2on Concurs de Fotografia Vila de Vallada 2012
Amb molt de retràs però just el dia de reis, finalment s'ha realitzat l'entrega de les fotografies revelades a les guanyadores i guanyadors d'aquest segon concurs.
Les fotografies han sigut revelades per procés químic i emmarcades en pasepartout 40 x 50 cms.
Moltes felicitats als guanyadors i mil disculpes per presentar-me en casa vostra sense avisar... això pot explicar eixes cares de són, constipats i demés... disculpeu!
Recordeu que l'any que ve tornarem.
Intentarem millorar tant el lloc de l'entrega de premis, com els premis en sí, i si rebem l'ajuda econòmica necessària, s'intentarà fer un fallo de jurat públic.
Aprofitem també per anunciar que hi haurà un nou premi especial Verde Oscuro per a les fotografies relacionades directament amb el mig ambient del terme (flora, fauna, denúncia ambiental, etc...). Anirem informant al respecte i esclarint dubtes.
Ací baix, els guanyadors:
Les fotografies han sigut revelades per procés químic i emmarcades en pasepartout 40 x 50 cms.
Moltes felicitats als guanyadors i mil disculpes per presentar-me en casa vostra sense avisar... això pot explicar eixes cares de són, constipats i demés... disculpeu!
Recordeu que l'any que ve tornarem.
Intentarem millorar tant el lloc de l'entrega de premis, com els premis en sí, i si rebem l'ajuda econòmica necessària, s'intentarà fer un fallo de jurat públic.
Aprofitem també per anunciar que hi haurà un nou premi especial Verde Oscuro per a les fotografies relacionades directament amb el mig ambient del terme (flora, fauna, denúncia ambiental, etc...). Anirem informant al respecte i esclarint dubtes.
Ací baix, els guanyadors:
 |
| Javier García Pardo: Les seues fotos en www.verdeoscurofoto.blogspot.com |
 |
| Araceli Calabuig Ortíz: Les seues fotos en http://www.flickr.com/photos/calaort/ |
 |
| Lidia Fito Bas (no té pàgina web, però quan llisca aquest post, li entrarà ganetes i s'obrirà una...) |
dijous, 10 de gener del 2013
El millor de l'any 2012 en fotografies.
Reblogging pertanyent a la font: Espaifotografic.
Aquests dies és habitual veure reculls fotogràfics per tot arreu, i com ja vam fer els anys 2009, 2010 i 2011, a espaifotografic fem un recull de reculls. Com sempre, es tracta de fotografies del món del fotoperiodisme, testimonis dels fets més destacats de l’any que habitualment cauen en dos grans grups: les desgràcies i els esports. Com que la majoria de recopilacions les fan diaris dels Estats Units, aquests dos grans grups són desgràcies als Estats Units i esports dels Estats Units, desgràcies de fora a on han enviat tropes i esdeveniments esportius a fora a on han enviat atletes.
No sabríem dir si ha estat un any de grans desgràcies naturals (si més no, no tant com el tsunami del Japó de 2011 o el vessament de cru al Golf de Mèxic de 2010), però sí hem tingut un huracà molt mediàtic: l’huracà Sandy. També hem patit el tifó Bopha, un terratrèmol a Itàlia,erupcions volcàniques a Guatemala, Nicaragua o Nova Zelanda i incedis forestals que han arrassat Parcs Nacionals i, sobretot, un munt d’incendis a casa nostra.
El 2012 ha estat any d’olimpiades, a Londres, amb homes molt ràpids, nedadors plusmarquistes i reines que salten en paracaigudes. Reines que han celebrat 60 anys a dalt de tot de la monarquia britànica. Menys anys, quatre més, són els que serà Obama president dels Estats Units. Vladimir Putin ha tornat al capdamunt de la política russa (si és que en algun moment l’havia deixada). I un altre que amenaça de tornar és Il Cavaliere.
Seguint amb la política, aquest any ha estat el del reconeixement de Palestina com a estat observador a les Nacions Unides. També ha estat l’any de les eleccions a la presidència d’Egipte i el referèndum de la seva nova Constitució (una teòrica passa endavant i, possiblement, una passa enrere a la pràctica) i les noves protestes a la plaça Tahrir. I protestes n’hi ha hagut per tot arreu: n’hem vist a Atenes, s’ha ocupat Wall Street i s’ha rodejat el Congrés dels Diputats.
El 2012 ens deixa imatges com els de l’últim vol del transbordador espacial Discovery en direcció a l’Smithsonian, les passejades de la Curiosity a Mart, el trànsit de Venus davant del Sol i el salt estratosfèric deFelix Baumgartner.
Som a les acaballes de l’any, moment de mirar enrere, recordar què ha donat de sí el 2012 i fer-ne balanç. Efectivament, ha estat un any tan dolent com el pintaven (a excepció de la Diada).
Aquests dies és habitual veure reculls fotogràfics per tot arreu, i com ja vam fer els anys 2009, 2010 i 2011, a espaifotografic fem un recull de reculls. Com sempre, es tracta de fotografies del món del fotoperiodisme, testimonis dels fets més destacats de l’any que habitualment cauen en dos grans grups: les desgràcies i els esports. Com que la majoria de recopilacions les fan diaris dels Estats Units, aquests dos grans grups són desgràcies als Estats Units i esports dels Estats Units, desgràcies de fora a on han enviat tropes i esdeveniments esportius a fora a on han enviat atletes.Però hi ha fets dels quals se’n fan ressò, en major o menor mesura, a tot arreu. Són casos com els deSíria i el seu “simpàtic” president Bashar al-Assad, els atemptats a Pakistan, els merders de sempre a Palestina i la franja de Gaza, i les revoltes a innombrables països.
No sabríem dir si ha estat un any de grans desgràcies naturals (si més no, no tant com el tsunami del Japó de 2011 o el vessament de cru al Golf de Mèxic de 2010), però sí hem tingut un huracà molt mediàtic: l’huracà Sandy. També hem patit el tifó Bopha, un terratrèmol a Itàlia,erupcions volcàniques a Guatemala, Nicaragua o Nova Zelanda i incedis forestals que han arrassat Parcs Nacionals i, sobretot, un munt d’incendis a casa nostra.
El 2012 ha estat any d’olimpiades, a Londres, amb homes molt ràpids, nedadors plusmarquistes i reines que salten en paracaigudes. Reines que han celebrat 60 anys a dalt de tot de la monarquia britànica. Menys anys, quatre més, són els que serà Obama president dels Estats Units. Vladimir Putin ha tornat al capdamunt de la política russa (si és que en algun moment l’havia deixada). I un altre que amenaça de tornar és Il Cavaliere.
Seguint amb la política, aquest any ha estat el del reconeixement de Palestina com a estat observador a les Nacions Unides. També ha estat l’any de les eleccions a la presidència d’Egipte i el referèndum de la seva nova Constitució (una teòrica passa endavant i, possiblement, una passa enrere a la pràctica) i les noves protestes a la plaça Tahrir. I protestes n’hi ha hagut per tot arreu: n’hem vist a Atenes, s’ha ocupat Wall Street i s’ha rodejat el Congrés dels Diputats.Però sobretot, aquest ha estat l’any en què el món ha mirat Catalunya i s’ha adonat que un milió i mig de persones (600.000 segons la Delegació del govern) són capaces de manifestar-se pacíficament per demanar que els escoltin. 2012 ha estat l’any en què hem vist com els fantasmes del passat són més vius que mai i ens intenten escanyar amb més força que mai. Però també ha estat l’any en què hem començat a creure que els nostres somnis es poden fer realitat.
El 2012 ens deixa imatges com els de l’últim vol del transbordador espacial Discovery en direcció a l’Smithsonian, les passejades de la Curiosity a Mart, el trànsit de Venus davant del Sol i el salt estratosfèric deFelix Baumgartner.També quedaran al nostre record imatges diverses com la del creuer Costa Concordia o la de la cuixa de l’Angelina Jolie, qualsevol dels rècords pulveritzats per Messi, la mort d’aquell de “la calle es mía” (si parlem de morts no acabaríem mai, començant per Whitney Houston, un dels Bee Gees, Ray Bradbudy, Paco Morán, Neil Armstrong o Santiago Carrillo).
Sense més dilacions passem a la llista de reculls fotogràfics de 2012. Esperem que passeu una bona estona recordant moments de l’any en què algú va interpretar malament el calendari Maia i la va liar parda. Els habitants de Bugarach li estaran molt agraïts.
- The Big Picture: The Year in Pictures (part 1, part 2, part 3)
- The Atlantic: The Year in Photos (part 1, part 2, part3)
- Reuters: Best photos of the year 2012.
- The New York Times: Summing up a Year in Pictures.
- The New York Times: The Images of 2012: Sports.
- Life in 2012: The year in 12 galleries.
- Time: A Year of Photographers in the Picture.
- National Geographic Photos of the Year.
divendres, 4 de gener del 2013
Malagasy Gospel Choir: L'origen.
Ahir varem assistir a un concert de gospel a càrrec de la Malagasy Gospel Choir, en Vallada. Varem quedar realment sorpresos per la història dels xiquets i sobre tot per la seua qualitat artística i dedicació. Destacar sobre tot l'actuació de Harris, un xiquet de 18 anys, cec i amb la síndrome de Williams.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)