foto-sensible

Coses per les que trobe a faltar viure a València...

2012-01-26T23:45:00.000+01:00

... per exemple, per fer activisme i difusió de l'ús de la bicicleta i sobre la bicicleta...
Feu-li una ullada i compartiu... que dóna gustet :-)

Quant fer-ho amb un dominó, ja era realment sorprenent...

2012-01-24T21:21:00.000+01:00

Avui, un amic, m'ha enviat açò, aquest... projecte publicitari?
La creativitat no té límits i jo cada dia, em sorprenc més i més de com poden existir persones amb tant de talent i amb tanta paciència com per fer un muntatge d'aquestes dimensions...
Admirable.

Fotògrafs i estils propis: DP Chaigneau.

2012-01-20T21:15:00.000+01:00

Aquesta foto és un homenatge al fotògraf de Piles David Pons Chaigneau, al qual admire molt com a fotògraf i com a persona.
La foto ha estat feta als carrers de Segorbe, en l'estiu del 2010.
Podeu visitar el seu blog ací: http://dpchaigneaufotos.blogspot.com/

RT#15M El llibre digital de distribució lliure, que pretén que res del que ha passat es perda en l'oblit.

2012-01-20T15:20:00.000+01:00

Open publication - Free publishing - More 15m

Cavalcada de reis a Vallada.

2012-01-13T23:24:00.000+01:00

Aquestes són les imatges més representatives que he elegit d'aquelles que vaig fer el dia de la cavalcada.
Són imatges que, per a mi, representen de manera visual, tot allò que es va viure duran la pujada dels reis cap a la plaça major.
Són imatges que parlen, es senten i et fan viatjar enrere, que et fan escolar els crits dels més petits i els aplaudiments dels més majors, i jo crec que això és el que deu ser la fotografia: imatges que parlen i que el sacsegen per dins.
Estéticament, i no sols pel que reflexen, m'agraden també pel joc de llums i colors i també per l'efecte de les llums il·luminant certes cares i deixant altres en la foscor...

Espere que vos agraden.
Podeu trobar-ne més al google plus de VALLADA City PLUS.

De part de pare...

2012-01-06T18:33:00.000+01:00

Per començar l'any amb un dolç somriure: Validation.

2012-01-01T00:00:00.000+01:00

"Validation" és un curtmetratge que vaig veure fa uns anys, quant això de "compartir dóna gustet", encara no estava de moda. Ara, de nou, ha arribat a les meues mans.
És un curtmetratge molt simple, inclús ridícul en alguns moments... amb un final previsible del tot, però, aixina i tot, mereix la pena veure'l... i somriure.
Que el gaudiu!

Bicis i bona fotografia, un cocktail exel·lent

2011-12-28T22:07:00.001+01:00

Aquest vídeo, a més de tindre un recull de bons momets (i rècords de distància) en bmx amb modalitat dirt jump, també te una bona fotografia, amb uns timelapses mocturns molt bonics.
Està carregat d'adrenalina, gràcies també a la càmera incorporada en el casc i la perspectiva aéria amb elicòpter.
I es que quan s'ajunten creativitat, bon gust... i dinerets, no pot eixir res malament. :-)

Disfruteu-lo!

Faroles i astronautes.

2011-12-27T23:09:00.000+01:00

L'altre dia li comentava jo a Susanna mentre passejaven pels carrers de Llutxent, que les faroles, podrien tindre algun sensor de moviment que les encenguera i les apagara quan passara la gent, els cotxes... algú que les necessitara...
Després, pensant, em vaig adonar de la tonteria...
El primer que vaig pensar és que la gent no podria "prendre la fresca". En tan punt pararen de moure's, es quedarien a fosques!
I els dragons? Ja no tindríem dragons adornant les nostres façanes emblanquinades. No tindríem palometes ni cap insecte què caçar, hipnotitzats per la llum incandescent...
Aixina i tot, es tanta la llum innecessària al meu parer, que es desperdicia en milers... milions de faroles!
Tal vegada la solució no siga eixa mateix, però si alguna barreja no tant radical, com per exemple un regulador d'intensitat conectat a un sensor de moviment. Si hi ha poc de moviment, intensitat mínima, si no, normal...

Be, tota aquesta història m'ha vingut de nou al cap al veure aquesta foto de la península ibèrica.

Foto portada de la NASA. Font: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Las-luces-de-la-Peninsula-Iberica-foto-del-dia-de-la-NASA

I com, la majoría dels que ací em llegiu, sou del Vallada.
També vos vull ensenyar un parell de fotos del nostre poble il·luminat per les llums de tungsté.

Mestres de la fotografia: Joan Colom.

2011-12-23T15:41:00.000+01:00

Fa un parell d'anys vaig anar a veure una exposició seua a la beneficiència de València i em va agradar molt aquest fotògrafs dels carrers i la gent de la Barcelona dels anys 50.
Ací teniu una presentació del seu treball en forma de vídeo.

Bones festes!

Resultats fotogràfics del cumple a Olba

2011-12-19T21:14:00.000+01:00

Feia temps que volia processar les fotografies que més em varen agradar i que vaig realitzar durant la nostra estança a Olba, un poble de Terol, per celebrar el meu cumple.
La veritat és que varen ser poques, molt poques les oportunitats de fer fotos, però no em va importar, perquè el moment i la gent ho requerien i gaudir de la seua companyia era el més important. La inesperada matança del porc, el comboi del fred i la nit, els originals regals i per suposat, la representació de "L'últim dinar", varen ser moments molt màgics.

Aixina i tot, estic content amb el resultat de les poques fotos que vaig fer, sobre tot amb el tríptic format pel gebre adherit a la broça després de la nit baix cero.
S'han quedat unes fotos en blanc i negre, al meu parer, molt boniques.

Gràcies a totes i tots els que vareu fer possible aquest inoblidable cap de setmana.

Vallada i la seua gent

2011-12-06T17:44:00.001+01:00

Aquestes són les últimes fotografies què he realitzat durant les meues eixides pel poble.

Espere que vos agraden.

Recordeu visitar-me i afegir-me als vostres cercles picant ací damunt. Gràcies!

Per què conformar-se amb una afició no més?

2011-12-01T20:39:00.001+01:00

... podent tindre tres alhora?

Sense faltar al respecte, un poc d'humor sempre és benvingut.
Personalment, em quede amb les bicis...

Però què lluny estem...

2011-11-28T18:45:00.001+01:00

... d'aconseguir la igualtat i la no discriminació.

M'heu obert els ulls i heu fet que m'avergonyisca de mi mateix, però gràcies a vosaltres sóc més sensible i millor persona de la que era abans.
Sou dignes d'una gran ovació... d'un gran reconeixement per suportar el que suporteu en aquesta societat que s'idolatra de ser tan lliure i democràtica com diu ser.

Gràcies. Vos estime.

I believe I can fly

2011-11-20T22:02:00.001+01:00

Aquestes coses em toquen la fibra sensible.
Esport alternatiu a la natura i risc... una barreja irresistible.
Disfruteu d'aquesta premiere d'un documental francés que promet.

Silvia i Andrés

2011-11-20T16:53:00.001+01:00

Avui m'he posat mans en l'obra amb la meua 4ª parella de "compraors".
Felicitats Silvia i Andrés!

Aprenentatges: Contact improvisation

2011-11-20T15:59:00.001+01:00

Avui, arrel d'aquest vídeo, he conegut el que és el Contact improvisation (contacte improvisat).

M'ha agradat.

El segon vídeo és un exemple més ilustratiu.

Victoria a La Victoriosa

2011-11-04T07:30:00.003+01:00

La Victoriosa és el nom que pren el repte que Víctor Cerdà, veí de Vallada, ha realitzat per tal de donar a conèixer el Síndrome de Rett.
El Síndrome de Rett és una enfermetat catalogada com a rara que afecta a un de cada 10.000 naixements. Principalment al sexe femení.
Les investigacions existents al respecte per tal de paliar-la o de minimitzar els seus efectes són quasi inexistents a dia d'avui (tal i com passa amb totes les enfermetats rares que no reben el suport i interés de les multinacionals farmacèutiques).
El repte de Víctor, va ser recòrrer la província de València de Nord a Sud travessant el GR-7, amb un total de 330 km acumulats (4 maratons seguides) en 3 dies
Víctor va eixir d'Andilla el divendres 21 d'octubre a les 9:30 h. i va arribar a Bocairent el diumenge 23 a les20:30 h.
Durant tot aquest trajecte el va acompanyar un equip de suport (cazarettos.org) que li va proporcionar ajuda, descans i alimentació, alhora que s'encarregava d'aprofitar les parades a les diverses poblacions per donar a conèixer aquesta enfermetat i recaptar diners per a iniciar una investigació seriosa.

La qualitat de les images no és molt bona al vídeo. És millor veure-les a la meua web (www.hein-rich.com)

Com a fotògraf, vaig tindre l'oportunitat d'acompanyar-lo per documentar aquest trajecte, les vivències dels seus integrants i deixar constància de les sensacions vixcudes. No estic molt content amb el resultat... ho haguera pogut fer millor, però les poques hores de desans i les dificultats per accedir en moltes ocasions on es trobava Víctor, varen dificultar molt la meua tasca.
Aixina i tot, ha sigut una experiència molt enriquidora que no dubtaria en repetir.

Murmuracions

2011-11-03T21:51:00.000+01:00

Aquest vídeo, deurien penjar-lo Xavi i Mayra, però la força de les imatges i les sensacions què transmet fan que es mereixca un lloc al meu recull d'audiovisuals foto-sensibles.
Fiqueu a pantalla completa i pujeu-li la veu... la Natura, com sempre, supera el límits de qualsevol imaginació.

(Un gran grup d'estornells al vol, és anomenat en l'anglés "Murmuration")

Un vídeo de Sophie Windsor Clive

Estic bé

2011-11-01T18:44:00.003+01:00

Caldrien 83 anys per explicar aquesta frase i entendre la totalitat del seu significat...

Romeu

2011-10-20T21:57:00.000+02:00

A ell li agrada jugar amb superherois... Sabeu quin és el seu preferit?

Resultats del 1r. Concurs de Fotografia Vila de Vallada 2011.

2011-10-17T21:12:00.000+02:00

Pasejar per un lloc amb una càmera al coll per intentar retindre en una instantània allò que sembla diferent, original, únic, i en definitiva allò que no es veu a simple vista, és una activitat (al menys per a mi) molt entretinguda que t'ajuda a valorar cada trocet d'allò que t'envolta. Si a més a més, ho fem al nostre propi poble, la sensació és doblement màgica perquè te n'adones de certs detalls i situacions, que t'havien passat desapercebuts per complet tots aquestos darrers anys... El poble, les festes, la gent, serien conceptes que fotografiats amb gràcia, podrien resumir prou be la forma de vida d'un poble...

Aquells que heu presentat les vostres fotografies, vos haureu adonat de la diferència existent entre eixir a pasejar pel poble i eixir a "observar" el poble.

Així doncs, el veredicte del jurat, del 1r. Concurs de Fotografia Vila de Vallada, ja és públic.
Per a qui vullga recordar la presentació i les bases, es poden veure picant ací damunt. També podeu consultar picant ací damunt totes les fotografies presentades a concurs.

Malgrat que la participació no ha sigut molt gran, sí que ha estat per damunt de les expectatives inicials, és per això que per l'any que ve, ja puc dir que hi haurà un segon concurs de fotografia (més seriós) i esperem que amb més participants i premis més motivadors.

Doncs be, deixem-nos de romanços i passem al que ens interessa:
Després de que el jurat deliberara detingudament cadascuna de les fotografies presentades a concurs, la decisió inapel·lable d'aquest, ha sigut la següent:

Secció GENT (4 fotografies presentades)

Guanyadora absoluta del jurat:

4 vots- Araceli Calabuig Ortiz

Seguida amb votacions idèntiques de:

3 vots- Araceli Calabuig Ortiz

3 vots- Reyes Giner Rubio

Guanyadora per votació popular al Google Plus (empat de dues fotografies):

Secció EL POBLE (13 fotografies presentades):

Guanyadora absoluta del jurat:

3 vots- Jorge Riquelme Grau

Seguida per empat de:

2 vots- Araceli Calabuig Ortiz

Guanyadores per votació popular al Google Plus:

Secció FESTES (11 fotografies presentades):

Guanyadora absoluta del jurat:

3 vots- Reyes Giner Rubio

Seguida de:

2 vots- Jorge Riquelme Grau

2 vots- Reyes Giner Rubio

Guanyadora per votació popular al Google Plus (empat de dues fotografies):

i per a finalitzar...

GUANYADORA ABSOLUTA!

3 vots- Reyes Giner Rubio

Enhorabona als guanyadors/es i gràcies a tots/es per participar.

Hi han hagut canvis d'última hora en quant als premis: La guanyadora absoluta s'endurà un xicotet reportatge d'estudi en digital (individual o en família), i els guanyadors de cada secció s'enduran la seua foto impresa i montada en passepartout 40 x 50.
El lliurament de premis tindrà lloc en el centre de joventut de Vallada en una data encara per determinar.
"Seguirem informant".

I per als més curiosos:

Fotografies presentades (numerades) i veredictes del jurat.

Ens vegem!

60 persones

2011-10-17T17:31:00.000+02:00

Espai requerit (i contaminació, diners i temps) per a transportar 60 persones per la ciutat.
Sobren les paraules.

(Gràcies Ginés pel link)

La peça perduda coneix "la gran O"

2011-10-13T23:20:00.000+02:00

Magnífica història contada a través d'una simple animació i una música sense grans arreglos però molt emotiva.
Jo m'he sentit moltes vegades com aquesta peça, amb la diferència de que sabia rodar, però no tenia amb qui fer-ho.
Afortunadament això ja és aigua passada.
(t'encantarà, Su... gràcies Isa pel link)

Presentació de les fotografies presentades al 1r. Concurs fotogràfic Vila de Vallada 2011.

2011-10-07T19:24:00.001+02:00

Ja s'han fet públiques al Google Plus de VALLADA City les fotografies enviades per al 1r. Concurs fotogràfic Vila de Vallada 2011.
Si voleu participar a la votació popular, cal estar registrat al Google Plus i tindre a Valladacity en algun dels vostres "Cercles" (i esperar a que Valladacity faça el mateix).
El 17 d'Octubre es coneixeran els guanyadors, tant de la votació popular, com de la votació per part del jurat.
Teniu tota la informació sobre les bases i els premis ací.
Moltíssimes gràcies a tots i totes els que heu participat. Ara ja puc dir això de: "L'any que ve més, i millor".

Es prega la màxima participació a les votacions populars.

Molta sort als participants!

GENT (Piqueu damunt per fer-la més gran)

EL POBLE (piqueu damunt per fer-la més gran)

FESTES (piqueu damunt per fer-la més gran)

Haití, país ocupat. Un text d'Eduardo Galeano.

2011-10-04T20:29:00.002+02:00

Consulte usted cualquier enciclopedia. Pregunte cuál fue el primer país libre en América. Recibirá siempre la misma respuesta: Estados Unidos. Pero Estados Unidos declaró su independencia cuando era una nación con 650 mil esclavos, que siguieron siendo esclavos durante un siglo, y en su primera Constitución estableció que un negro equivalía a las tres quintas partes de una persona.

Y si a cualquier enciclopedia pregunta usted cuál fue el primer país que abolió la esclavitud, recibirá siempre la misma respuesta: Inglaterra. Pero el primer país que abolió la esclavitud no fue Inglaterra sino Haití, que todavía sigue expiando el pecado de su dignidad.

Los negros esclavos de Haití habían derrotado al glorioso ejército de Napoleón Bonaparte, y Europa nunca perdonó esa humillación. Haití pagó a Francia, durante un siglo y medio, una indemnización gigantesca, por ser culpable de su libertad, pero ni eso alcanzó. Aquella insolencia negra sigue doliendo a los blancos amos del mundo.

***

De todo eso sabemos poco o nada.

Haití es un país invisible.

Sólo cobró fama cuando el terremoto del año 2010 mató más de 200 mil haitianos.

La tragedia hizo que el país ocupara, fugazmente, el primer plano de los medios de comunicación.

Haití no se conoce por el talento de sus artistas, magos de la chatarra capaces de convertir la basura en hermosura, ni por sus hazañas históricas en la guerra contra la esclavitud y la opresión colonial.

Vale la pena repetirlo una vez más, para que los sordos escuchen: Haití fue el país fundador de la independencia de América y el primero que derrotó a la esclavitud en el mundo.

Merece mucho más que la notoriedad nacida de sus desgracias.

***

Actualmente, los ejércitos de varios países, incluyendo el mío, continúan ocupando Haití. ¿Cómo se justifica esta invasión militar? Pues alegando que Haití pone en peligro la seguridad internacional.

Nada de nuevo.

Todo a lo largo del siglo xix , el ejemplo de Haití constituyó una amenaza para la seguridad de los países que continuaban practicando la esclavitud. Ya lo había dicho Thomas Jefferson: de Haití provenía la peste de la rebelión. En Carolina del Sur, por ejemplo, la ley permitía encarcelar a cualquier marinero negro, mientras su barco estuviera en puerto, por el riesgo de que pudiera contagiar la peste antiesclavista. Y en Brasil, esa peste se llamaba "haitianismo".

Ya en el siglo xx, Haití fue invadido por los marines, por ser un país "inseguro para sus acreedores extranjeros". Los invasores empezaron por apoderarse de las aduanas y entregaron el Banco Nacional al City Bank de Nueva York. Y ya que estaban, se quedaron diecinueve años.

***

El cruce de la frontera entre la República Dominicana y Haití se llama "El mal paso".

Quizás el nombre es una señal de alarma: está usted entrando en el mundo negro, la magia negra, la brujería...

El vudú, la religión que los esclavos trajeron de África y se nacionalizó en Haití, no merece llamarse religión. Desde el punto de vista de los propietarios de la civilización, el vudú es cosa de negros, ignorancia, atraso, pura superstición. La Iglesia Católica, donde no faltan fieles capaces de vender uñas de los santos y plumas del arcángel Gabriel, logró que esta superstición fuera oficialmente prohibida en 1845, 1860, 1896, 1915 y 1942, sin que el pueblo se diera por enterado.

Pero desde hace ya algunos años las sectas evangélicas se encargan de la guerra contra la superstición en Haití. Esas sectas vienen de Estados Unidos, un país que no tiene piso 13 en sus edificios, ni fila 13 en sus aviones, habitado por civilizados cristianos que creen que Dios hizo el mundo en una semana.

En ese país, el predicador evangélico Pat Robertson explicó en la televisión el terremoto del año 2010. Este pastor de almas reveló que los negros haitianos habían conquistado la independencia de Francia a partir de una ceremonia vudú, invocando la ayuda del Diablo desde lo hondo de la selva haitiana. El Diablo, que les dio la libertad, envió al terremoto para pasarles la cuenta.

***

¿Hasta cuándo seguirán los soldados extranjeros en Haití? Ellos llegaron para estabilizar y ayudar, pero llevan siete años desayudando y desestabilizando a este país que no los quiere.

La ocupación militar de Haití está costando a las Naciones Unidas más de 800 millones de dólares por año.

Si las Naciones Unidas destinaran esos fondos a la cooperación técnica y la solidaridad social, Haití podría recibir un buen impulso al desarrollo de su energía creadora. Y así se salvaría de sus salvadores armados, que tienen cierta tendencia a violar, matar y regalar enfermedades fatales.

Haití no necesita que nadie venga a multiplicar sus calamidades. Tampoco necesita la caridad de nadie. Como bien dice un antiguo proverbio africano, la mano que da está siempre arriba de la mano que recibe.

Pero Haití sí necesita solidaridad, médicos, escuelas, hospitales, y una colaboración verdadera que haga posible el renacimiento de su soberanía alimentaria, asesinada por el Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial y otras sociedades filantrópicas.

Para nosotros, latinoamericanos, esa solidaridad es un deber de gratitud: será la mejor manera de decir gracias a esta pequeña gran nación que en 1804 nos abrió, con su contagioso ejemplo, las puertas de la libertad.

(Este artículo está dedicado a Guillermo Chifflet, que fue obligado a renunciar a la Cámara de diputados cuando votó contra el envío de soldados uruguayos a Haití.)

Fuente: http://www.brecha.com.uy/inicio/item/9182-haiti-pais-ocupado

Videoclip que mai exirà als 40 principals (ni als informatius)

2011-10-02T21:38:00.005+02:00

Llagrimetes...

L'home que volia una càmera "per fer fotos com les d'abans".

2011-09-29T16:39:00.002+02:00

(un article de espaifotografic.cat)

Avui fa un dia esplèndid i el nostre home s’ha decidit a anar a la ciutat a comprar una màquina de retratar, que és com en deien abans de les càmeres fotogràfiques.

Bon dia, en què el puc servir?
Bon dia. Voldria una màquina de retratar.
Això està fet. Té alguna idea del que vol. Una compacta potser? O millor una reflex? Té coneixements de fotografia vostè?
No, d’això. El que jo vull no és una càmera convencional, sap?
Ah no? I doncs, què vol exactament?
Jo voldria, com li diria? Veurà, no vull fer les fotografies que fa tothom: mosques, flors, paisatges, res d’això no m’interessa. No vull fer res que s’assembli als milions de fotografies que es fan avui dia. No m’interessa fer fotos d’allò que passa, d’allò que qualsevol pot veure i retratar.
Ah caram! Però, a veure… Em sembla que no l’entenc, la veritat.
No, és clar. És que sóc una mica especial, sap?
Sí, a mi també m’ho sembla, la veritat.
Sí, sóc una mica especial, i per això necessito una màquina especial. Una màquina amb la que pugui fer les fotos que a mi m’interessen. No vull haver de fotografiar sempre, necessàriament, el què hi ha davant la càmera. Això ja ho fa tothom!
A veure, bon home, vostè m’acollona o em vol fer l’amor?
Com ho sap?, Vull dir per què ho diu això? Com s’atreveix?
A vostè què li sembla?
Escolti, jo he entrat aquí a comprar una càmera, i em sembla que, en cap moment, no li he donat motius per pensar que vull mantenir relacions sexuals amb vostè, ni molt menys burlar-me’n… Jo, amb un simple dependent, va home va!
No, és clar, vostè perdoni, però…
Com li deia vull una càmera especial.
Espacial? Potser una SputniK? No sé si me’n queda cap.
Especial, he dit especial, no espacial!
Ah! ja, especial, com vostè, és veritat, especial!
Veig que ja m’ha entès. I doncs, que me’n podria ensenyar alguna?
A veure, a veure què trobo. Miri, aquesta em sembla que li podria anar bé. És un model exclusiu. No l’ha fet servir mai ningú, és una peça única. Què li sembla?
Què vol dir? Ara és vostè qui em vol prendre el pèl! Això és una càmera de fer fotos normal i corrent, no fotem, que no sóc pas tonto jo!
A veure, parlem seriosament, que jo tinc feina, sap vostè. Em pot dir que vol e-x-a-c-t-a-m-e-n-t?
Escolti, no s’exalti. Tranquil home! Si vol li tornaré a repetir. No vull una màquina de fer fotos normal. El que jo necessito, i per això he vingut fins aquí, és una càmera especial que faci fotos especials. Com les d’abans. Li sembla prou clar? M’ha entès ara? Sí?
No sé, la veritat, no sé pas què dir-li.
Ara pla!
Si em permet, avisaré l’encarregat de la secció a veure si ell el pot atendre millor.
Com vulgui, potser sí que serà millor que parli directament amb l’encarregat.
Un moment, si us plau.

Passats uns minuts arriba l’encarregat de secció.

Hola, sóc l’encarregat, en què el puc servir?
Hola, voldria una màquina de retratar.
Això està fet. Té alguna idea del que vol. Una compacta potser, o millor una reflex? Té coneixements de fotografia vostè?
No, d’això. El que jo vull no és una càmera convencional, sap?

I es repeteix el diàleg exactament, fil per randa. Per això l’hem retallat, per fer servir una paraula de moda.
La veritat és que no hi ha qui l’entengui al client, i l’encarregat de secció tampoc no se’n surt. Per això ha d’avisar l’encarregat de departament a veure si li va millor. Què va!, el nostre home no aconsegueix fer-se entendre, i el diàleg es repeteix successivament amb l’encarregat d’àrea, amb el director comercial, amb la secció en ple comandada pel vigilant de l’entrada i, finalment, amb el director general de l’empresa que s’ha desplaçat expressament des del Carib, on havia anat a obrir mercats. O al menys això és que li havia venut a la seva senyora. I dic senyora perquè els directors generals no tenen dona, tenen senyora, on vas a parar!
Doncs això, el director general, amb el seu savoir-faire i el seu sentit comercial que sempre l’han caracteritzat —i que li han servit per salvar més d’una venda, tot sigui dit— no va tenir cap reparo a l’hora d’oferir-li aquesta màquina.

Una Breakfast-cam! No en trobareu cap de millor, li va etzibar.

El nostre home, tot i que no era exactament allò el que buscava, va dir, cansat i amb una mica de recança, però conformat:

Vinga va, me la quedo. Si més no podré fer torrades per esmorzar.

Abans que sortís de la botiga amb la Breakfast-cam sota el braç, el director general, sempre amatent, no el va voler deixar marxar sense oferir-li un petit detall:

Tingui, emporti’s aquesta revista, potser hi trobarà el tipus de foto que busca.
Qui sap, moltes gràcies.

I així és com el nostre home surt de la botiga amb la seva màquina de retratar i una revista amb fotos com les d’abans.

Tardor a la BBC

2011-09-25T20:17:00.003+02:00

Ja ha arribat la tardor a la BBC i amb ella he descobert que hi ha parelles que es casen sense estar enamorades.

De camí a l'ermita.

2011-09-18T17:45:00.001+02:00

Pujar a l'ermita del meu poble no és tan sols pujar una llarga costera empinada, sinó trobar-te amb gent que, a banda d'aigua, carrega amb històries tristes, emotives, somriures i mirades sinceres.

Jo avale

2011-09-15T16:47:00.000+02:00

Jo avale EQUO, i tu, malgrat la merda que estem vegent i xafant, i la que ens ve damunt, segueixes girant a dreta i esquerra com si no hi hagueren altres camins...

Aquestes eleccions generals, donem-li l'oportunitat a EQUO avalant-lo picant ací damunt.
Si vols llegir el seu manifest, pica ací damunt.
Si vols saber-ne més, ací trobaràs més coses.

Sol

2011-09-12T17:50:00.000+02:00

La jornada se iniciaba plácidamente con la salida del Sol. Para las gentes del campo; para las gallinas, conejos y vacas; y para las niñas y niños, que entonces salían a jugar. Y finalizaba cuando el astro desordenado y tímido decidía retirarse, a veces antes, a veces después.

El Sol era el alimento básico –junto con la tierra abonada- de los vegetales, que a su vez daban de comer a las personas. Y a las mulas y a los caballos que ayudaban en las tareas agrícolas.

El Sol evaporaba el agua que después sería lluvia; y deshelaba glaciares que serían riego. La energía nutritiva y motora era gratis, común e infinita.

Como el Sol, en el campo predominaba el amarillo del trigo o el maíz, con diferentes matices según la estación o el clima, matices que algunas personas sabían interpretar.

Los rayos de Sol calentaban los cuerpos y las almas humanas; y cuando se necesitaba una sobredosis, los abrazos ejercían la misma función

Quizás porque el Sol es redondo, quizás porque da vueltas sin parar, la vida giraba sobre sí misma y siempre volvía a empezar, sorprendiendo en su monotonía. Una civilización Sol-tenible y Sol-idaria, de personas de sangre caliente y corazón solar.

La jornada se inicia con el sobresalto de una alarma. No se mira el cielo sino la agenda y la televisión. Las gallinas ponen huevos sin cesar y los niños y niñas se acuestan de madrugada al agotarse la batería del ordenador.

El petróleo cría los vegetales bajo plásticos que les previene de la inSolación. Sus producciones dan de comer primero a los coches y aviones; después a las personas. No hay animales Soleándose en el campo, sólo friéndose en naves industriales.

La energía se compra en barriles. Y es motivo de guerras y muchas dependencias que se ignoran y disfrazan para adormilar las conciencias

Como el petróleo, en el campo predomina el negro del humo y el gris de los polígonos. Las tecnologías , engreídas, creen poder prescindir del Sol.

Los cuerpos se calientan con prendas térmicas mientras las almas agonizan heladas de frio. Las caricias y abrazos se anuncian en los periódicos.

De sólo mirar hacia delante, y nunca hacía arriba ni hacia abajo, la vida camina muy rápido precipitándose al vacío.

Una civilización que abandona al Sol es una civilización inSolente.

Font: Rebelión.

V-30 València 2007

Nova autopublicació: Hein Rich 2010. Volant a ras de terra.

2011-09-09T18:27:00.000+02:00

Després de "Aprenent a volar 2005-2005" i "Alçant el vol 2009" he publicat aquest nou portfoli dels que han sigut, al meu parer, els meus millors treballs fotogràfics del 2010.
No m'ho tingueu en compte, però el llibre, encara que ja estem a Setembre, ha estat fet a preses i corregudes i NO ha sigut corregit (també és de veres que te poc de text...).
En fi, que espere que vos agrade.
Ací podeu veure una xicoteta mostra del seu contingut.
Gràcies a tots aquells que seguiu el meu treball.

Untitled by per Kike Pérez i Colomer | Make Your Own Book

OPTIMIST

2011-09-07T16:38:00.001+02:00

Ací vos deixe de nou una nova "obra gràfica".
Imatges impactants plenes de color, música colpidora i un tractament cinematogràfic que creen en conjunt un vídeo d'eixos per veure amb tranquilitat... tal vegada un dia d'aquestos en els que no ens sentim amb ànim per a res.
Recordeu, la pantalla "a full".
Espere que el disfruteu:

Optimist from Brian Thomson on Vimeo.

Drama familiar

2011-08-29T10:36:00.002+02:00

Lo del fill drogadicte ja no es porta... ara és pitjor: El fill vol ser fotògraf!

M'agradaria transmetre a la gent que m'envolta, la importància que té per a mi la fotografia. És realment difícil quan ni tan sols els amics i familiars, que fa anys i anys que em veuen càmera en mà, amb la ment contínuament maquinant, enquadrant i processant, poden adonar-se'n del que suposa per a mi i ho veuen com una simple distracció que no va més enllà de captar records per a la posteritat, passar l'estona o guanyar diners.
Sóc incapaç de trobar una situació semblant a la sensació de satisfacció personal, de plenitud que em proporciona captar una gran imatge. L'instant preparació, l'instant de la toma, l'instant de visualització prèvia, d'imaginació prèvia al processament, del processament en sí, de visualització de l'art final a la pantalla de l'ordinador, i després impresa al paper... Són moments màgics que m'omplin i em fan sentir més realitzat que cap altra cosa.

Puc fer aquesta fotografia? El que podem fer i no podem fer els fotògrafs

2011-08-25T09:07:00.000+02:00

Un article del bloc: fotografiaperfecta.

Para los fotógrafos aficionados, a veces nos surgen dudas sobre si es legal hacer tal o cual foto. En este texto se te explica con mucha claridad si puedes hacer fotos a aviones, aeropuertos, agentes de la autoridad, en centros comerciales, lugares públicos…

1.- ¿Pueden las fuerzas del orden hacernos borrar las imágenes de nuestra tarjeta de memoria o velar el carrete?

NO. Bajo ningún concepto. El único que puede ordenar la destrucción de lapropiedad decomisada es un juez. Y para eso antes tiene que ser decomisada y por tanto constar en un informe y existir una denuncia.
La tarjeta de memoria es propiedad privada así como lo es un carrete. El contenido de la tarjeta de memoria y las fotos de un carrete, además de ser de propiedad privada, están sujetas a la ley de propiedad intelectual.
¿Que hacer si nos pasa? Recordadle al agente que el contenido de la tarjeta o del carrete es de propiedad privada. Ordenar la destrucción de propiedad privada esilegal. Solo se pueden destruir los bienes decomisados y siempre por orden de un juez tras ser demostrado el delito penal y demostrada la peligrosidad oposible mal uso del bien decomisado. Esa función corresponde exclusivamente a un juez excepto en el caso de armas y explosivos. Eso quiere decir que el borrado de la tarjeta podría ser denunciable por el artículo 508 del código penal, “La autoridad o funcionario público que se arrogare atribuciones judiciales o impidiera ejecutar una resolución dictada por la autoridad judicial competente, será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año, multa de tres a ocho meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.”
Acto seguido, dadle vuestros datos, pedidle que os denuncie y que en caso de ser oportuno os detenga, ya que la “resistencia a la autoridad” es lo único que puede alegar y así tampoco podrá (y si lo hace será detención ilegal… ya que no hay delito).
Eso sí… en caso de que no veáis otra salida más que el borrado, dadles la cámara y que ellos pulsen el botón de borrado, porque de lo contrario, podrían decir que lo borrásteis voluntariamente y así cometen el delito contra la propiedad intelectual. Y siempre con testigos, porque un agente de la autoridad tiene presunción de veracidad, es decir, si es su palabra contra la tuya, él gana.

2.- Si estoy fuera del aeropuerto y hago fotos al interior… ¿es legal?
Si es legal. Cualquier prohibición de realizar fotografías en un recinto no es aplicable fuera del recinto, apuntes a donde apuntes la cámara. Si estoy fuera del aeropuerto, puedo hacer fotos a cualquier cosa que se vea desde fuera. Como ejemplo, los guardias civiles*(1) que vigilan el congreso de los diputados. Os invito a cualquiera que sea de madrid a ir y preguntarles.

3.- ¿Es legal hacer fotos a un guardia civil u otra fuerza de seguridad o a alguno de sus vehículos?
Si. Eso no quita que por cortesía, se les debería informar (no pedir permiso, informar). En el caso que estén en acto de servicio en un lugar público, sí que es lícito fotografiarles puesto que

son personas en lugar público ejerciendo un cargo público y se aplica la ley 1/1982 artículo 8a.

4.- ¿Puede venir alguien que no se identifique o se identifique como una fuerza de seguridad no española e impedirme hacer fotografías?
NO. Según la ley 2/1986 solamente Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado dependientes del Gobierno de la nación, los Cuerpos de Policía dependientes de las Comunidades Autónomas y los Cuerpos de Policía dependientes de las Corporaciones Locales son fuerzas de seguridad y tienen potestad para hacer cumplir la ley.
Los miembros de los cuerpos de seguridad extranjeros en España no pueden aplicar ninguna ley española si no van acompañados de un agente de la autoridad de una de las fuerzas recogidas en la ley 2/1986, y además solo pueden realizar detenciones civiles según lo estipulado en el artículo 490 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, es decir, son ciudadanos normales.
Si os intentan impedir lo que sea y estáis fuera del recinto del aeropuerto, llamad a la policía nacional, local o a los mossos, ya que es su jurisdicción.

5.- ¿Es legal hacer fotos dentro de un aeropuerto?
En contra de la creencia popular que es que no, el caso es que en un lugar público, es legal hacer fotografías puesto que ninguna ley lo impide.
Lo que sí es cierto que muchos organismos hacen, es que es necesario un permiso e incluso pagar una tasa por hacer fotografías en el interior, alegando las molestias, pero eso solo es legal si montas un trípode. Eso por ejemplo lo hace AENA que te cobra 3000 euros diarios por hacer una sesión de fotos en el interior de un avión, o el ayuntamiento de Barcelona que te cobra 359 euros por hacer fotografías en la vía pública si necesitas montar un trípode o luces (en realidad solo lo aplican a publicidad, por suerte). Pero si uno va con la cámara en la mano, en una dependencia pública, puede hacer lo que se le antoje. Curiosidad: las tasas por grabar o hacer fotos en NY son CERO.

6.- ¿Puede alguien ponerme la mano delante del objetivo de mi cámara?
NO. Ni siquiera un agente de las fuerzas del orden a menos que me esté deteniendo. Y si te tocan la cámara, es una AGRESIÓN y es denunciable.

7.- ¿Puede un vigilante, guardia de seguridad, etc impedirme hacer fotografías en un lugar público?
NO. En ningún caso.

8.- ¿Puede un vigilante, guardia de seguridad, etc impedirme hacer fotografías en un recinto privado, por ejemplo, un centro comercial?
Tema interesante… un centro comercial es un recinto privado que pertenece a una empresa, pero… mientras está abierto al público y no se requiere de identificación para entrar, tiene la condición de recinto público, así que se aplica el punto anterior.

9.- ¿Entonces, si me dicen que un aeropuerto es de AENA y por tanto un recinto privado y por eso no puedo hacer fotos?
Desde el punto de vista de la propiedad del mismo, puede ser de titularidad privada, pero en las zonas donde no se requiere identificación para entrar, es un recinto público y se aplican las normas como tal. Sí, es así… es decir, podría entrar al Corte Inglés y hacer fotos a todo, porque mientras esté en horario de atención al público y no use un trípode, puedo hacer lo que me de la gana con la cámara.

10.- Entonces, ¿puedo ir por un aeropuerto impunemente haciendo fotos a todo?
NO. No por todo el aeropuerto. Las zonas con acceso restringido NO tienen carácter de espacio público y por tanto, la entidad o empresa propietaria es la que autoriza a hacer fotografías. Eso por ejemplo, afecta a las pistas, que son de acceso restringido. Tampoco se aplica a las zonas en las que debes llevar un título de transporte o billete. Por ejemplo, podemos hacer fotos en el vestíbulo del metro, pero requerimos de autorización una vez pasadas las taquillas. También se requiere autorización, por ejemplo, en el interior del avión o en la puerta de embarque porque no se consideran zonas públicas sino de acceso restringido, aunque ahí la normativa no se suele aplicar.

11.- ¿Puede un vigilante, guardia de seguridad, agente de la autoridad, etc impedirme hacer fotografías desde un lugar público hacia un recinto privado?
NO. Bajo ningún concepto. Sin excepción.

12.- ¿Puede un agente de las fuerzas del orden echarme de un lugar público por estar haciendo fotos?
No. Al menos, no por hacer fotos. Lo que sí puede hacer un agente es aplicar el artículo 19 de la ley 1/1992, que dice “Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán limitar o restringir, por el tiempo imprescindible, la circulación o permanencia en vías o lugares públicos en supuestos de alteración del orden, la seguridad ciudadana o la pacífica convivencia, cuando fuere necesario para su restablecimiento.”
Es decir, podrían alegar, por ejemplo, que por razones de “vuestra propia seguridad” debéis abandonar la zona, pero para eso deberían exponeros la razón. Y por cierto, según la ley 1/1992 sobre seguridad ciudadana, a no ser que haya un derrumbe o una pelea o una proximidad peligrosa a una carretera, no pueden echaros.

13.- ¿Y si me dicen que un edificio o avión es una marca registrada o tiene copyright?
En España un edificio o monumento no puede tener copyright. Lo intentó el PP pero no prosperó, porque entonces grabar un travelling por una calle de madrid o barcelona costaría un ojo de la cara en derechos de imagen.
En el caso de un avión, un objeto que tiene una propiedad industrial que está en un espacio público, no tiene ningún tipo de restricción.
En el caso de una marca registrada situada en un espacio público, no existen restricciones.
En el caso de propiedad intelectual, por ejemplo, fotografiar una fotografía de otro, cabe destacar que en ningún caso la toma está prohibida… sí su publicación sin autorización expresa. Pero igualmente no te pueden impedir que hagas la foto.

14.- ¿Puedo realizar fotografías desde el aire en las cercanías de un aeropuerto?
No sin autorización del organismo competente (la DGAC o AENA).

15.- ¿Y si uso una pértiga o un helicóptero RC?
Lo mismo, cualquier objeto que se eleve por encima de la valla del aeropuerto requiere autorización de la DGAC o AENA.

16.- ¿Es un aeropuerto una zona considerada como de seguridad nacional y por tanto no fotografiable?
NO. NO Y NO. No existe en España ninguna ley que prohiba a un ciudadano hacer fotografías desde cualquier lugar público. Incluso podemos hacer fotos de una comisaría o base militar sin restricción ninguna, ya que lo que sea “secreto” o “sensible” no estará ni a la vista del público ni en una zona de acceso público.
Eso sí, si vamos a hacer fotos (al exterior) de un cuartel de los mossos o algo así, es tan simple como entrar, que te tomen nota del DNI y avisarles que vas a hacer fotos. Es decir, no se trata de pedir permiso sino de informar. Todo esto es para que no nos detengan bajo el artículo 576 del código penal, “1. Será castigado con las penas de prisión de cinco a diez años y multa de dieciocho a veinticuatro meses el que lleve a cabo, recabe o facilite, cualquier acto de colaboración con las actividades o las finalidades de una banda armada, organización o grupo terrorista.
2. Son actos de colaboración la información o vigilancia de personas, bienes o instalaciones… (etc etc)”
Es decir, si te identificas voluntariamente antes de hacerlo, no puedes ser sospechoso de nada, y no te pueden impedir hacer las fotos.
Por el contrario, en el reglamento militar sí que existe un castigo para los militares que hagan fotos a instalaciones sensibles, pero es que eso existe porque se supone que sí están autorizados a acceder.

*(1) A día de hoy, la fuerza del orden que vigila el Congreso de los Diputados es la Policía Nacional.

(C) 2008 “Flatline” para Aviadores Virtuales Asociados (www.aviadoresvirtuales.org)
La reproducción total y/o parcial están permitidas expresamente por el autor, siempre que se incluya en la reproducción la leyenda del copyright sin alteración alguna. La alteración del contenido queda expresamente prohibida.

Actualización respecto a las normas que rigen en la toma de fotografías dentro de aeropuertos:

En el nuevo Programa Nacional de Seguridad, vigente desde el 1 de octubre de 2009, se han incluido las limitaciones descritas a continuación respecto a la toma de fotografías y/o grabaciones en el recinto aeroportuario.
Capítulo 2.2.1 – “Está prohibido hacer fotografías y grabaciones con cualquier medio dentro del recinto aeroportuario, salvo autorización expresa de la Autoridad Aeroportuaria, en las siguientes zonas:
•
Controles de accesos, independientemente del sistema utilizado y si está controlado con presencia de personal de seguridad o no: casetas, puertas, tornos, mostradores, controles, sistema de circuito cerrado de televisión…
•
Controles de seguridad de pasajeros, tripulaciones y empleados.
•
Zonas críticas de seguridad tales como: patios de carrillos, vías de servicio, y plataforma. Esta prohibición es específica para el personal con acreditación aeroportuaria que acceda a dichas zonas y que realice fotografías y/o grabaciones con cualquier medio en las que se muestren procedimientos, instalaciones, equipos, etc que puedan comprometer la seguridad de la aviación.”
Por tanto, no son objeto de prohibición las fotografías o grabaciones realizadas en plataforma a aeronaves, vehículos, estacionamientos… como parte de las funciones habituales del trabajador, siempre que no muestren procedimientos, instalaciones, equipos… vinculados a la seguridad aeroportuaria.
“Este apartado es de obligado cumplimiento para pasajeros y trabajadores del aeropuerto, estando exentos de esta prohibición:
•
El personal de seguridad contratado por el aeropuerto exclusivamente para el desarrollo de sus funciones en el propio aeropuerto.
•
Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.
•
Aquellas personas que cuenten con la autorización expresa de la Autoridad competente y/o aeroportuaria.”

Solitud

2011-08-23T14:26:00.000+02:00

"La solitud, la incomprensió, la falta de contacte humà en la societat modernitzada dels anys 60 en endavant va ser un tema objecte de molta inspiració. Tema recurrent per a l'art, l'humor, la vida en general… Mentre més ens acostem tecnològicament més ens allunyem humanament"

(Elena Gabriel)

Carrers d'Olba, Terol.
Estiu de 2011

1r concurs fotogràfic Vila de Vallada 2011

2011-08-19T17:35:00.005+02:00

Hola a tots i a totes;
Avui, 19 d'agost, és el dia mundial de la fotografia, des de que Niepce va realitzar a 1826 la que és considerada primera fotografia de la història.
El període en el que pot ser, la gent del poble realitze més fotografies, pot ser siga l'estiu, coincidint amb les festes patronals del poble i també, amb les festes de moros i cristians.
He pensat que seria una bona idea organitzar un concurs fotogràfic. No amb la temàtica de festes, si no amb la temàtica de "Vila de Vallada" en la seua totalitat. El fer-ho durant aquest període, seria per aprofitar el temps lliure que té la gent, i que, al estar en festes, hi han més oportunitats d'anar "amb la càmera penjada al coll".
Com a "Concurs en fase experimental", aquest primer any seria com una prova per veure com "cualla" la cosa.
Així i tot, les bases per participar serien les següents:

Temàtica: Vila de Vallada.
3 Seccions: El poble, La gent i Les festes (no cal participar a totes elles).
Fotografies: Fins a 9 fotografies (màxim tres per secció) realitzades durant el 2011. Format jpeg. En color o Blanc i Negre. Sense restricció de tamanys. No s'admeten fotomuntatges.
Procediment per participar: Enviar-les a heinrichfotograf@gmail.com abans del 30 de Setembre. El títol de cada foto serà el següent: nomdelapersona_seccio_nº.jpeg (per exemple: kikeperezcolomer_elpoble_2.jpeg
Jurat: Les fotografies seran revisades per un jurat de reconegut presitigi format per David Pons Chaigneau, Marta Ortells Mulet, Ginés García Ramírez, Verónica Francés i Kike Pérez Colomer (El jurat no pot participar al concurs).
Premis: A l'espera de veure l'acceptació per part dels Valladins/nes, aquest any els premis es limitaran a:

Millor fotografia de cada secció: Un fort aplaudiment virtual i diploma.
Premi popular (fotografia més votada pel públic de cada secció): Un fort aplaudiment virtual i diploma.
Premi del jurat a la millor fotografia: Un reportatge (book) d'estudi (individual o en família-grup) entregat en digital (no cal dir que si alguna empresa del poble o l'Ajuntament vol participar als premis, que m'ho comunique).

Més avant es comunicarà el procediment per a les realitzar les votacions així com la forma en la que es presentarien les fotografies a la web.

Pregue a tots els valladins que vos agrade la fotografia (que en són més dels que sembla) que vos animeu a participar sense cap tipus de por ni vergonya. Si ho feu, a l'any que ve segur que hi han premis més substanciosos. Altres poblacions de La Costera, ja tenen el seu concurs anual de fotografia, per què Vallada no pot tindre'l?

I el més important: No cal ser un professional!
A participar!

Cita anual

2011-08-18T23:10:00.001+02:00

Un any més, el cim del Benicadell ens ha cridat per la nit i ens ha abrigallat amb el seu llençol de núvols.

00h. de la nit. f/5.6 ISO 200 30" segons. Nikkor 20mm

Panoràmiques realitzades amb 14 fotografies verticals

Filosofies per viure la vida

2011-08-17T00:54:00.000+02:00

Un curt divertit que anima a prendre's la vida amb una altra filosofia.
Treballar per viure o viure per a treballar?
Sembla tan fàcil...

In The Fall from Steve Cutts on Vimeo.

Una gran xarrada

2011-08-11T10:56:00.000+02:00

Puño: No el coneixia, però ara el recordaré sempre.

puño from MADinSpain on Vimeo.

La rebel·lió d'Atles

2011-08-07T15:37:00.001+02:00

El 2 de febrer de 1905 va nàixer a Sant Petersburg la filòsofa i escriptora nord-americana (d'origen rus) Alissa Zinovievna Rosenbaum, més coneguda en el món de les lletres baix el pseudònim de Ayn Rand. Va morir al març de 1982 a New York .

Mai més oportunes les paraules de l'autora de la novel·la Atlas Shrugged, traduïda a l'espanyol com La rebel·lió d'Atles. Unes paraules què anticipen el que ens està passant als espanyols i al món (suposadament desenvolupat) en general:

"Quan advertisca que una empresa, per a produir, necessita obtenir autorització dels qui no produeixen gens; quan comprove que els diners flueixen cap a els qui trafiquen no béns, sinó favors; quan perceba que molts es fan rics pel suborn i per influències més que pel treball, i que les lleis no el protegeixen contra ells sinó, per contra, són ells els que estan protegits contra vostè; quan repare que la corrupció és recompensada i l'honradesa es converteix en un autosacrifici, llavors podrà afirmar, sense por d'equivocar-se, que la seua societat està condemnada."

Ayn Rand (1950)

Una finestra amb reixa i tapiada a la ciutat de Baeza (Jaén)

Tal vegada és hora de recordar un antic amic...

2011-08-02T13:30:00.001+02:00

We miss you (Et trobe a faltar)

Un curtmetratge hiper-galardonat que ens recorda que ahí fora, tenim un amic oblidat: La Mare Natura.
És hora de trucar-li, i dir-li que no l'hem oblidada i que volem reprendre aquella íntima relació què varem tindre amb ella ja fa molts anys... massa anys...
És hora de donar-li les gràcies tots les dies per cada cosa que tenim i que ens ofereix.
És hora de disfrutar-la i sobre tot de fer que els nostres fills l'estimen més del que l'hem estimada aquesta generació egoista.
Aprendre a observar-la, entendre-la, aprendre d'ella... sols així serem capaços d'estimar-la i, per conseqüència, d'actuar en la seua defensa... Recordem que sense ella no som res.

We Miss You, un original curtmetratge que ens conta mitjançant tècniques de Slow-motion i efectes especials, una història urbana però inspirada en la natura.

Disfruteu-la.

WE MISS YOU from fireapple films on Vimeo.

CREDITS

FILMACADEMY BADEN-WÜRTTEMBERG presents a HANNA MARIA HEIDRICH film “WE MISS YOU” CORNELL ADAMS DANELL FORTSON director of photography JANN DÖPPERT production designer JILL SCHWARZER costume designer ANDY BESUCH editor BENJAMIN ENTRUP music by PHILIPP NOLL & AXEL HUBER sounddesign & mixing by CHRISTIAN HECK vfx supervisor SEBASTIAN NOZON vfx TONIO FREITAG screenplay by HANNA MARIA HEIDRICH & ALEX ESLAM produced by SEBASTIAN BANDEL & STEFFEN WILHELM directed by HANNA MARIA HEIDRICH

PREMIS

Best European Branded Short - Young Director Award 2011, Cannes
Best European Filmschool - Young Director Award 2011, Cannes
Special Jury Award - Young Director Award 2011, Cannes
Saatchi & Saatchi - New German Directors Showcase 2011, Germany
Caligari Award 2010, Germany

Gabino i l'home de la capital.

2011-07-28T00:31:00.002+02:00

Un home de negocis procedent de la capital, va anar de viatge a un xicotet poblet valencià per a visitar l'alcalde. L'home, de casualitat, va entrar a una xicoteta botiga que estava plena de clients.
L'home de negocis, quan li va tocar el torn, va felicitar Gabino, el propietari de la tenda per la qualitat del servici i l'èxit de clients que el visitaven.
Gabino va replicar:
- Gràcies home! Sí, és molta feina, per això faig un horari prou reduït.
Llavors l'home de negocis, li va preguntar que per què no feia més hores? Gabino li va dir que ja tenia suficient per a les necessitats de la seua família.
L'home de negocis va tornar a preguntar:
- I què fa vostè llavors amb la resta del seu temps?
Gabino va contestar:
- Dorm fins a tard, m'entretinc al camp una mica, jugue amb els meus fills, dorm la migdiada amb la meua dona, vaig cada vesprada al bar a prendre unes copes i jugar al truc amb els amics. Tinc una vida plena i ocupada, senyor.
L'home de negocis va dir amb to burleta:
- Sóc un graduat de la Politècnica de València i li podria tirar una mà. Hauria de dedicar
més temps al negoci i amb els guanys comprar-se un local més gran.
Amb els beneficis que li reportaria aquest local, podria comprar-ne d'altres i obrir més tendes com aquesta per La Costera. Amb el temps, inclús podria obrir una cadena pròpia de tendes. En comptes de comprar a majoristes, podria inclús ser vosté qui fabricara part d'allò que ven. Controlaria el producte, el procés industrial i la comercialització. Hauria d'anar-se'n d'aquest poblet i mudar-se a Xàtiva, després a València i finalment a Madrid, on dirigiria la seua pròpia empresa en expansió.
- Però senyor. - Va dir Gabino. - Quant temps tardaria tot açò?
- De quinze a vint anys.
- I després què? - va preguntar el botiguer.
L'home de negocis va soltar una riallada i va dir que açò era la millor part:
- Quan arribe el moment oportú, pot vendre l'empresa en borsa i
fer-se molt ric. Guanyaria milions!
- Milions, senyor? I després que?
- Després es podria retirar. Anar-se'n a un petit poble com aquest on podria
dormir fins a tard, practicar algun hobbie, jugar amb els seus néts, fer la migdiada
amb la seua dona i anar-se de passeig pel terme. A les vesprades, tindria temps per prendre unes copes i parlar amb els seus amics que encara hi visqueren...
- Bé, però açò és el que faig ara senyor. - Va dir Gabino. - Per què he d'esperar vint anys?

(adaptació d'un conte Mexicà)

La revolució ciclista ha aplegat?

2011-07-19T01:28:00.000+02:00

L'altre dia vaig anar al pavelló esportiu del meu poble, inaugurat fa un parell d'anys si no recorde be. Aquell dia (he anat sols un parell de vegades) em va sorprendre molt observar una curiosa situació: Fora hi havien uns 40-50 cotxes, però sols 3 bicicletes aparcades (una d'elles, meua, i l'altra de la meua germana).
Personalment crec que caldria replantejar-se el terme ESPORT i la seua relació amb la vida sana i amb el medi ambient, i no sols amb la vida competitiva, d'oci o de estètica corporal.

Sempre he defés l'ús de la bici, i avui he trobat aquest útil guia per a iniciar la revolució ciclista de la que tots parlen, però que sembla que no ha arribat a tots els llocs.
No te cap desperdici. Utilitzeu-la!

(--------------------------)

"La revolución ciclista ha comenzado. En la portada de hoy de El País Semanal, un reportaje de Borja Echevarría describe cómo muchas ciudades están apostando por los pedales. Una serie de consejos y direcciones útiles por si, después de leerlo, te apetece empezar con los pedales.

1. Tener una bici acorde con la ciudad en la que te vas a mover y con tus necesidades. Antes de comprarla, montarla con restos o buscar una de segunda mano, piensa para qué vas a usar la bicicleta.

2. Si nunca has salido por la ciudad igual te impresionan los coches. Para no pedalear sol@ te puedes unir a algún grupo ya sea una masa crítica o una biciescuela que recorre en petit comitè la ciudad y con monitores. La de Barcelona es muy conocida, en Madrid están los bicifindes y varias tiendas o asociaciones las organizan.

3. Asociaciones:

ConBici. Coordinadora en defensa de la bici.http://www.conbici.org/
BACC. Bicicleta Club de Cataluña. http://www.bacc.info/
A Contramano. http://www.acontramano.org/
Pedalibre. http://www.pedalibre.org/
ACA Almansa en Bici. http://www.almansaenbici.com/
Ruedas Redondas. http://www.ruedasredondas.org/
Valencia en bici. http://www.valenciaenbici.org/
ECF. Federacion Europea de Ciclismo. http://www.ecf.com/
Liga Americana de Ciclistas. http://www.bikeleague.org/blog/

4. Algunos links interesantes, curiosos o divertidos:

Copenhagenize. http://www.copenhagenize.com/
Biernes. http://www.biernes.com/
Ecomovilidad. http://ecomovilidad.net/
Bicicletas, ciudades, viajes. http://bicicletasciudadesviajes.blogspot.com/
Cycle Chic y sus variantes locales (Barcelona, Sevila, Madrid, Londres...). http://www.copenhagencyclechic.com/
En bici por Madrid. http://www.enbicipormadrid.es/
Ciudades 8-80. http://www.8-80cities.org
The Urban Country. http://www.theurbancountry.com/
Velosophie. http://velosophie.eu/
Urban Velo. http://urbanvelo.org/
The bicycle is art. http://thebicycleisart.com/
The Ride Journal. http://www.theridejournal.com/
#BikeNYC. http://gudphoto.com/
Vanapedal. http://vanapedal.es/
Cíclope. Bicicletas para el desarrollo. http://asociacionciclope.blogspot.com/
Fundación para la investigación sobre el uso del casco ciclista. http://cyclehelmets.org/
Mama Bicycle. http://mamabicycle.blogspot.com/
Streetfilms. http://www.streetfilms.org/
Lifecycle. http://www.lifecycle.cc/
I bike Madrid. http://ibikemadrid.wordpress.com/ (también hay Barcelona, Londres...)

Y esto es solo el principio. Hay centenares de asociaciones, webs o bicicleteros por el mundo. Como concluye el artículo de El País Semanal: "Ya no hay marcha atrás en la revolución ciclista""

Font: http://blogs.elpais.com/love-bicis/2011/07/links_direcciones_bicicleta.html

Gent del meu poble

2011-07-08T18:59:00.003+02:00

Feia temps que, durant les meues pasejades amb ma uelo, veia a aquesta dona sentada en aquest extrany balcó (mig balcó, mig finestra), mirant la tele a través de la cortina, amb aquest gran ventilador d'aire acondicionat al seu costat, fent de contrapunt.
Sentada la fresca, però amb un gran catxarro de fred-calor a quasi un pam d'ella... l'escena era graciosa, com en una fotografia de John Gutman, de gent vivint l'estiu a la ciutat...
Per fi varem coincidir els dos (la meua càmera i ella) i vaig fer la fotografia.
Ens van mirar les cares i vaig analitzar el seu gest. Primer sense càmera, li vaig dir:
- Vosté és de Vallada?. I ella em va dir que no.
I jo, mig en broma, vaig traure la càmera i li vaig dir: - Doncs aleshores no li faig cap foto...
Ella, enfadada, va dir: - No soc d'ací, però fa més de trenta anys que visc al poble!.

-----

La foto la vaig decidir fer des de el parc de l'Era, a certa altura, i d'aquesta forma evitar la deformació de perspectiva que havera creat fer la foto des de baix del carrer.

Paco... Paco passava per allí i vaig matar dos pardals d'un tir...

(Piqueu sobre les fotografies per veure-les més grans)

Calblanque

2011-07-08T18:45:00.000+02:00

La platja més verge que he visitat a Espanya.

Never gonna break...

2011-07-05T18:39:00.000+02:00

Històries d'amor

2011-07-04T15:32:00.001+02:00

La d'aquestos dos turistes...
La d'aquest director de cinema amb el seu treball...
La meua amb aquest vídeo... una obra d'art.

Deuriem enamorar-nos tots els dies... tres o quatre vegades...

Que el disfruteu.

Splitscreen: A Love Story from JW Griffiths on Vimeo.

Gravat amb un Nokia N8

Director: JW Griffiths
Producer: Kurban Kassam
Director of Photography: Christopher Moon
Editor: Marianne Kuopanportti
Sound Design: Mauricio d'Orey
Music composed by: Lennert Busch

Get the music on iTunes: tinyurl.com/6acl6yp

(Gràcies Ginés pel link)

En vida

2011-06-29T22:27:00.001+02:00

Revisant fotografies de gent del meu poble m'he topat amb aquesta del "tio Kik", processada en el seu moment en color i ara post-processada en blanc i negre.
Li tinc molta estima a aquesta foto, per la persona, per la mirada captada i perquè va ser si no la primera, de les primeres fotografies que vaig començar a fer als veïns de Vallada quan vaig tornar a viure al poble.

Hi ha una extranya conexió en aquesta fotografia... entre el subjecte i el fotògraf, una mirada de complicitat no buscada, quasi regalada... una cara que somriu, uns ulls sincers i un gest que sembla descansar resignat.

De vegades, com aquesta, pense que certes fotografies poden mantenir en vida a una persona per sempre més.

Els diumenges, a la biblioteca.

2011-06-29T15:00:00.005+02:00

Un monaguillo mira el cel mentre el retor predica... mirada perduda... el cap en altre lloc... motivació cero.
La religió juga brut, en diferents bandes i amb un armament potent... a un altre nivell.
Pares que segueixen tradicions per por al què diran.
Adults que ni tan sols es plantegen un simple PER QUÈ...? PER A QUÈ...? ÉS NECESSARI DESPRÉS DE TOT?
Decisions preses sobre xiquets que no raonen ni pensen, que no tenen edat per a fer-ho... que sols veuen caramels i joguets si diuen que sí. Però L'Església (mesquita, temple, etc...) veu molt més... i sobre tot, rep molt més...
La religió és un càncer que s'alimenta d'humans contaminats.
Un càncer protagonista, des de fa milers d'anys fins a l'actualitat, de guerres, odis i sobretot de morts.
És un càncer poderós i misteriós: està en tots els llocs, però no és detecta.

Curiós no?

Així i tot, com a càncer que és, sempre tindrà una difícil prevenció, encara que mai de la vida serà maligne, ja que amb un simple NO, NO VULL PARTICIPAR-HI, serà suficient per erradicar-lo. Quí vol negar-se?

De xicotet m'obligaven a anar a missa tots els diumenges... I jo em pregunte: per què no em van obligar a anar a la biblioteca i traure un llibre totes les setmanes?. Haguera sigut més profitós... total, l'esglèsia al meu poble està al costat de la biblioteca, i els cinc durets que em donaven per a la llimosna, me'ls havera gastat en ca la Ballaora.

Turistes al nostre propi país?

2011-06-05T19:41:00.002+02:00

De vegades pense que som com turistes al nostre propi país.
Que som gent que vivim al nostre món particular i que mirem sols cap on els que ens "governen" senyalen amb el seu dit, un dit amb ungles brutes.
Turistes que sols tenim ulls per allò que, egoistament, ens interessa...
De vegades pense que som com turistes que visiten un lloc en un viatge organitzat per persones que mai han visitat eixe lloc... per persones que ens planifiquen la vida i que sols busquen els diners i impresionar al client.... al client que més paga.

De vegades pense que som com turistes que sols tenim paraules, somriures i vots per a les megaconstruccions, floritures i ornaments artificiosos sorgits de referendums inexistents.

De vegades pense que som com turistes que estem pagant per un viatge que és de tot, menys sensibilitzador, formador i enriquidor.

De vegades pense... i preferisc no pensar... Perquè el que passa no és decissió meua, però és la decisió de la majoria i hi ha que respectar-la...
Aixina i tot no puc evitar sentir el que sent i intentar transmetre-ho.

Deixem de ser turistes al nostre propi País i comencem a viure en ell, a barrejar-nos amb la gent, a parlar, a reflexionar, contrastar, comparar... A pensar en els altres i a castigar a aquestes "agències de viatges".
Viatgem per lliure. Per un món millor.

Córdova.

Sant Vicent 2011

Imatges del meu poble i la seua gent

2011-05-31T14:51:00.001+02:00

Va ser diumenge passat, per la nit, tornant a Torrevella, quan em vaig assabentar del resultat de les eleccions al meu poble.
Al principi no ho vaig entendre. La meua cosina Lili em parlava emocionada: Que sí, que ja està, que hi ha canvi, que Mª José pot ser la nova alcaldessa... Em vaig alegrar... la veritat... molt.
Formar part del projecte www.valladacity.com durant aquestos dos últims anys, és com haver-me fer partícip d'aquest canvi que el meu poble necessitava. És com haver viscut de primera mà un canvi de mentalitat en la gent d'ací. Gent que s'ha obert a les noves tecnologies, que s'ha animat a escriure i llegir en la seua llengua (be o mal, què més dona!), gent que s'ha donat compte de la por que hi sentien a expressar-se lliurement, a estar reprimits, a remugar entre dents sense que ningú els escoltara o puguera fer res, gent que s'ha adonat de la forma de governar caciquil i sumisoria en la incultura a la que estaven acostumats.
Finalment hi haurà pacte, i l'alcaldia es compartirà als dos anys entre els partits que han fet coalició. Em sembla just. No se si ara tot anirà a millor, però al menys, hi haurà canvi, i al menys pel que veig, un poc més de respecte per la nostra llengua, unes persones més sensibles front a certs aspectes que per a mi són importants, més preparades tecnológicament (bueno... açò és discutible) i més assabentades del que passa al món i del que necessita el poble.
De por, aposta per la cultura lliure, corruptes, nous cacics i mentiders... ja en parlarem (esperem que no), d'ací quatre anys més!
Fins aleshores, vos deixe amb noves fotografies de Vallada i la seua gent. Fotografies que poc a poc van conformant aquest collage del poble en el que vaig nàixer i pel que vull lluitar.

Espere que vos agraden!

Per veure les fotos millor, visiteu www.hein-rich.com.

A una rajola del 8

2011-05-28T15:28:00.001+02:00

"Lesfotografies serveixen per mostrar el món... d’una determinada manera.En la fotografia vegem el món des de la intenció creativa d’una persona".

Eixa és la mesura: una rajola del 8, un pam de tabic, una insignificant distància què pot suposar la diferència entre viure be i viure de puta-pena.

Una costera empinada o un lloc pla on viure. Un lloc al ras, o un lloc baix un sostre acollidor. Un lloc desprovist de tota comoditat o un lloc segur ple de servicis i comoditats...

Cada vegada més, al nostre món, la diferència entre rics i pobres és més i més gran. Com deia Jose Maria, el meu mestre d'Història: "Unos muchos tienen poco i unos pocos tienen mucho".

És així i així serà si no fem res al respecte.

Inesborrable

2011-05-23T19:14:00.003+02:00

A la vida, hi han moments inesborrables:
Recorde quan em varen regalar la meu primera bicicleta: Una AKIMOTO. Recorde quan mon pare es va despullar al Zoo de València per tirar-se a l'aigua i salvar un ànec, el primer concert de Dream Theater a Barna, quan la Guàrdia Civil ens va traure d'una casa en obres al meu poble o el primer voluntariat a Hassi Labiad.
Aquest cap de setmana formarà part del llibre de moments inesborrables.

Tot va començar divendres de vesprada. Jo tornava d'un poble de Torrevella, Dehesa de Campoamor, el meu últim destí com a mestre. Havia estat tota la setmana totalment desinformat dels esdeveniments que s'estaven vivint a partir del 15-M. Al cotxe, estava sintonitzada la ràdio nacional i no donava crèdit al que escoltava. Era possible que (per fi) els ciutadans espanyols hagueren passat de l'indiferència a la indignació i d'aquesta a la reacció? El presentador ho narrava, els periodistes de carrer o comunicaven i la gent entrevistada s'expressava més clar i fort que mai. Jo conduïa amb la pell de pollastre i els ulls apunt d'esclatar en llàgrimes. L'emoció era indescriptible, prop a l'eufòria. De seguida vaig pensar en agafar el primer desviament cap a Madrid, però la realitat em va tornar al món real... València, sí, València està més a prop.

Dissabte vaig estar aportant tot el que vaig poder a l'acampada de València. Va ser curt, però intens, i em vaig sentir molt útil, molt realitzat i també com en família. Va ser així... inesborrable.

Espanya ha iniciat una revolta social que s'ha estés per tota Europa i altres parts del món. #spanishrevolution, #yeswecamp, #15M, seràn hashtags que pasaran a l'història escrita del món. N'estic segur. No espere que açò servixca per a alguna cosa, perquè n'estic segur de que servirà. A més, pense que açò sols és el principi, el principi d'un canvi a millor.

Vos deixe amb un recull de cartells què vaig poder fotografiar durant la meua estança a l'acampada. No tenen desperdici. Espere que vos agraden i que siguen el lema de moltes i moltes acampades més i de la forma de viure de molts nosaltres.

Ens vegem!

Vale, ja està fet: He completat la trilogia BBC. Ara soc professional?

2011-05-21T16:59:00.001+02:00

BBC = BODES, BATEJOS i COMUNIONS

I així va ser com, després quasi 8 anys de fotografia, Hein Rich va completar la trilogia que mai s'haguera d'haver escrit.
L'última entrega de la BBC ha sigut la "C" de comunió. Tota una experiència per saber com de contenta pot estar la gent i com dimonis poder deixar algun tipus "d'imprempta d'autor" en unes fotos que semblen totes iguals, buides de contingut i sobre tot plenes d'artificiocitat.

Aixina i tot, content amb el resultat.
Tot siga per subsistir aquestos dos mesos d'atur que m'esperen aquest estiu...
Ara és quan tinc que dir: Espere que vos agraden!

Podeu ver la trilogia completa molt prompte a www.hein-rich.com

C'est la vie

2011-05-21T00:46:00.000+02:00

La vida és un seguit de colisions contra el futur.
No és la suma de tot allò que hem fet,
si no la suma de tot allò que anhelem ser.

Cel de Vallada, un dia de tronada.
Objectiu 18-70 APS muntat a una Full Frame

La direcció correcta

2011-05-18T14:31:00.002+02:00

"Podem estar segurs d’una cosa, aquells que creiem en la culturaviva i popular i en la política sana i realment democràtica: sabemconvertir la ràbia en força transformadora. Altres ho han fet ja a Egipte, aGrècia, a Oaxaca, a Islàndia i a molts altres llocs. La censura hui endia no fa més que demostrar-nos que anem en la direcció correcta i queencara hi ha molt per fer"

Font: Orxata Sound System
Fotografies corresponents a la diada del País Valencià 2011.

Inútil

2011-05-14T12:59:00.001+02:00

Les prohibicions estan a l'ordre del dia.
Gran part d'elles, la majoria, són raonables i busquen l'ordre, la pau, el civisme.
Altres busquen el control.
Moltes d'elles però, han sigut elaborades per persones distants a la realitat que es viu... trist.

Prohibicions i normatives són totes qüestionables. Tenen un marge d'actuació i uns límits què no tothom és capaç de comprendre ni fer complir. L'educació, l'ètica i la moral del poble, determinen la quantitat i els límits de totes aquestes variants.

Per altra banda, de vegades pense que, l'actuació dels grups antisistema, és més accentuada quan més explícita és una prohibició.

Prohibir allò que de per sí ja és prohibitiu.
Irònic, no?

I si darrere de tanta prohibició ens esperara un oceà de pau i llibertat?

Illa de Tabarca 2011

Imatges del meu poble

2011-05-07T15:32:00.000+02:00

"Anem a donar per sentat que nosaltres busquem amb la fotografia alguna cosa més que intantànies per al record"

Violència

2011-05-07T12:39:00.002+02:00

Orxata Sound System
La Costera Sona 2011
Moixent

<a href="http://orxata.bandcamp.com/track/viol-ncia">VIOLÈNCIA by Orxata Sound System</a>

VIOLÈNCIA són els barris-gueto segregats per sous
VIOLÈNCIA és el sistema educatiu i els barracons
VIOLÈNCIA és el gènere reglat per les institucions
VIOLÈNCIA són hipoteques, pòlisses i pensions

VIOLÈNCIA és el bipartidisme d'extrem centre
és desactivar la ràbia amb la socialdemocràcia
VIOLÈNCIA és blanqueig amb filantropia i caritat
VIOLÈNCIA és en sí la paraula tolerància

VIOLÈNCIA és mimar els cadellets de la ultradreta
VIOLÈNCIA són FIES, papers, identificacions
VIOLÈNCIA és 'pedofília sí, avortament no'
VIOLÈNCIA és actuar en nom d'un ésser superior

VIOLÈNCIA és un jutge, secret de sumari a la carpeta
inventar-te lleis pa que te quadren és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és el polític que rescata a la banca
la banca que rescata al polític és VIOLÈNCIA

VIOLÈNCIA és eixa guerra seua suau i silenciosa
és burocràcia, copyright, control, autocontrol
presó, depressió, soledat, medicació forçosa
VIOLÈNCIA son tots els mecanismes de la por

VIOLÈNCIA és criminalitzar la resistència
eixa peana per exemple és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és el monopoli de la VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és no combatre la VIOLÈNCIA

VIOLÈNCIA és l'apatia de la multitud precària
VIOLÈNCIA és no fer res en contra d'esta infàmia
VIOLÈNCIA és no sabotejar les lògiques del mercat
VIOLÈNCIA és qualsevol tipus d'autoritat

On està la por!?
El treball és assajar la mort!
On està la por!?
L'apatia ha mort!

Ni oblidar ni perdonar els crims de Grau, Giuliani,
Grigoropoulos, Palomino, Agulló i tantes altres, és VIOLÈNCIA
mantindre el cap ben alt a la visiteta del Coixo és VIOLÈNCIA
Los Solidarios és VIOLÈNCIA, Tiqqun és VIOLÈNCIA

Ni oblidar ni perdonar que no seràs escoltada és VIOLÈNCIA
ser Anonymous contra l'ACTA és VIOLÈNCIA
tot lo que calla Canal 9 és VIOLÈNCIA
batallar el gangbang neoliberal és VIOLÈNCIA

Insurres amb cascos al kettling és VIOLÈNCIA
tots els meus col·legues són VIOLÈNCIA
el poder del poble és VIOLÈNCIA la democràcia és VIOLÈNCIA
viure és VIOLÈNCIA

València no és vostra,
Violència és nostra!
Europe's living an insurrection...
Si votar poguera canviar alguna cosa seria il·legal
Violència fou tornar a la normalitat després d'un dia de revolta
Fins que tot rebente i els brolle la merda pels poros!

Simetria

2011-04-27T17:51:00.000+02:00

Un treball de Everyone.
Una gran idea, fàcil d'exemplificar i de dur a terme en qualsevol format gràfic, en aquest cas, amb vídeo.

Mel de Romer...

Symmetry from Everynone on Vimeo.

Pasqües sense estreles

2011-04-25T23:49:00.001+02:00

Hem passat unes pasqües sense apenes gaudir del bon temps, del Sol, de les eixides a la muntanya i de la Mona... personalment també m'he quedat amb les ganes de fer el primer vivac de l'any baix les estreles d'abril.
És per això que m'agradaria compartir amb vosaltres aquest màgic time-lapse, malgrat la seua espectacularitat quasi extraterrestre, ha sigut creat molt prop de nostra casa, a les Illes Canàries, concretament al Teide.
Si no sabeu què és un time-lapse, feu click ací. Un time-lapse NO te trucs, NO és cap fotomuntatge, encara que moltes vegades (com aquesta mateix) ho parega.
Fa uns mesos que sent especial interés per la tècnica fotogràfica del time-lapse. Estic preparant un sobre el meu poble què em durà més o menys un any per finalitzar-lo del tot.
Fins aleshores, gaudiu d'aquest. Un dels millor que he vist mai. En aquest time-lapse, més que en altres, podem veure les meravelles que la mare natura ens te amagades gràcies a eixa cosa que es diut TEMPS i que gràcies a la tècnica del time-lapse, i la paciència de Terje Sorgjerd, podem descifrar.
Pugeu el volum i feu la pantalla completa!

The Mountain from Terje Sorgjerd on Vimeo.

No ho deixeu per a un altre dia...

2011-04-21T12:54:00.002+02:00

Aquest últim més a Alacant, he tingut la sort de conéixer una persona que m'ha marcat molt en quant a que m'ha sensibilitzat sobre les infermetats inesperades, sobre com les enfrontem i sobre tot, perquè m'ha fet sentir ridículament feble front a la fortalesa què ha demostrat tindre ell.

A aquesta persona li diuen Mario. A Mario li van diagnosticar, quan estava en plena adolescència, Lupus, una enfermetat què ataca al sistema immunològic (autoinmunitària i crònica) què pot afectar a qualsevol òrgan del cos humà indistintament... Mario tenia sols 24 anys i va començar a tindre problemes a articulacions, cor, ulls, etc... així com fortes febres contínues...

A partir d'ací, Mario va haver de patir distintes malalties i operacions, anys de quimioteràpia i... després de perdre els ronyons, va arribar el torn del desesperant tractament de diàlisi durant més de 4 anys...

La diàlisi és un tema que em toca de prop, i per això encara més les seues paraules i vivències, em van afectar de sobremanera. Mario, en aquells moments, amb quasi 30 anys, pesava tan sols 48 kg...

Finalment Mario es va decidir a apuntar-se a una llistat de trasplantaments de ronyons. I dic "es va decidir" perquè enfrontar-se a un trasplantament és, a la vegada, enfrontar-se a una operació a vida o mort.

Després d'un any d'espera, Mario va rebre LA CRIDADA.

- Tenim uns ronyons esperant per a tu, Mario. Acceptes?

I clar que va acceptar, però al penjar el telèfon, Mario va començar a sentir un vertigen inexplicable, l'habitació li donava voltes i voltes... Eixiria tot be?

L'operació va anar be. En un principi el seu cos va acceptar els ronyons però inexplicablement, una hemorràgia interna no deixava que el seu cos s'estabilitzara. Sang i més sang eixint pels conductes de drenatge, 25 bosses de sang van ser transferides, un gran hematoma cobria part del seu cos... i la sang no parava d'eixir. Els metges ja no sabien què fer, així que van decidir, com a últim recurs, això mateix: No fer res.

Així va ser com el seu cos, miraculosament, va parar de sagnar i Mario va aconseguir eixir triomfador d'aquesta perillosa operació.

Mario és un SUPERVIVENT, en majúscules, amb una arma secreta: El seu humor, l'energia positiva què transmet contínuament, les seues ganes de viure, el seu somriure constant... Mario, de segur que eres un referent per a molta gent què et coneix. Eres gran.

Aquest vídeo el va penjar al seu mur de Facebook l'altre dia. Teniu que veure'l. Fer-se donant és tan fàcil com preguntar-ho en qualsevol hospital i firmar un paper. Ací teniu més informació. Els vostres familiars tenen que estar informats per si de cas. Mireu-lo, és molt emotiu. Que passeu unes bones pasqües.

Pennies HEART from phos pictures on Vimeo.

Rap contra el racisme. Una iniciativa de "Movimiento contra la intolerancia"

2011-04-21T09:02:00.003+02:00

A moure l'esquelet, i que rule!

El Chojin, Locus y Nerviozzo de Dúo Kie, Gitano Antón y El Langui de La Excepción, Nach, Lírico, Kase O y Sho-Hai de Violadores del Verso, Xhelazz, Titó y El Santo de Falsalarma, Zatu de SFDK y Ose, todos juntos CONTRA EL RACISMO.

PROMOVIDO POR MOVIMIENTO CONTRA LA INTOLERANCIA: www.movimientocontralaintolerancia.com

PARTICIPA EN LA CAMPAÑA. contacta: rapcontraelracismo@gmail.com

Entre dues terres

2011-04-14T08:57:00.000+02:00

L'altre dia vaig caure en el compte que des de que vaig començar a estudiar a l'universitat al 1999, no he deixat de viure a dos llocs diferents alhora fins ara... Motxilla cap amunt, motxilla cap abaix...

Aquest any li ha tocat el torn a Sant Joan d'Alacant.

Sabrieu dir-me quines imatges corresponen al meu poble (Vallada) i quines a les platges de Sant Joan? ;-)

Sí, soc creient, que quede ben clar

Aprofitant les últimes hores de Sol al carrer

Lost in Playeison

Una imatge molt cinematogràfica

La Costera Sona 2011: Final del circuit a Moixent. Dissabte 9 d'abril.

2011-04-12T10:27:00.003+02:00

Actuacions dels grups guanyadors d'aquesta primera edició que, després d'alguns problemes "burocràtics", es va celebrar a l'IES Sant Pere Apòstol de Moixent.
Actuaren:

Enderrocks.
Mugroman.

Varem arrivar tard i no vaig fer fotografies del grup Enderrocks.
Ho sent molt.

Podeu veure més fotografies fetes pel col·lectiu de fotògrafs voluntaris: MÚSICS SENSE FOTÒGRAF al flickr

El Canal nou no te prou amb els que podem escoltar...

2011-04-09T15:16:00.002+02:00

La televisió pública que tots els valencians paguem de les nostres butxaques no te prou amb el seu treball de promoció, manipulació i censura sempre al servici del govern valencià, ni tampoc amb el desprestigi de la nostra llengua, o amb la seua pobra programació. La falta de professionalitat de RTV arriba fins i tot, a les persones sordes o d'audició reduïda que volen veure aquest canal.
Ma uelo és una d'aquestes persones, veu la televisió sempre amb subtítols per no poder escoltar-la be.

No és la primera vegada (ni la segona) que a l'observar de casualitat el que està veient ma uelo al canal 9, observe com els subtítols no quadren amb les imatges que hi veig. Aquest cas l'he observat inclús als dibuixos que fan a migdia els caps de setmana (amb subtítols corresponents a pel·lícules amb continguts violents...).
Aquest cap de setmana passat ja va ser massa: Julio Tormo li deia a una fallera si estaba borracha i ella li contestaba que sí i que havia matat a son pare....

Fart d'aquesta situació m'he decidit a gravar-ho amb el mòbil i penjar-ho a la xarxa.
Aprofite també per penjar un altre vídeo que tampoc veureu a Canal 9 sobre el nou hospital La Fe, de València.
Que passeu un bon cap de setmana, i ja sabeu, compartiu aquesta notícia amb els vostres.

Copie i pegue del youtube:

Esta es una pequeña parte de la verdad sobre la Nueva Fe que se intenta silenciar desde el PP valenciano y su televisón "pública" C9. El vídeo está grabado por una trabajadora del nuevo centro en la zona de quirófanos.

Roger Watters, The Wall Tour 2010-2011

2011-04-01T15:24:00.001+02:00

Dissabte varem estar al concert de Roger Waters a Madrid. Més abaix he penjat un vídeo-documental per a que es feu una lleugera idea de l'espectacle que va començar al 79 amb el disc del grup Pink Floyd: The Wall, i que no es celebrava des de fa 30 anys.

Amb aquest Tour 2010-2011, Roger Waters porta de nou als escenaris aquesta obra conceptual (el grup Pink Floyd es va separar al 85), acompanyada d'espectaculars efectes de so, marionetes gegants i imatges projectades sobre un mur de més de 50 metros de llarg i 15 d'alçada, què es construeix i s'enderoca finalment durant l'espectacle.

Per a qui no conega aquest grup, i en particular, aquest àlbum, The Wall és, a data d'avui l'àlbum doble més venut de la història, el tercer més venut del món, i el més venut dels anys 70.

Per damunt de tot, el que més em va sorprendre d'aquesta nova posta en escena, va ser la forta càrrega de crítiques contra el sistema capitalista, contra les multinacionals, contra la guerra, etc... tot acompanyat de vídeos, imatges actuals i textos què anaven projectant-se contínuament sobre el mur (wikileaks, guerra d'Irak, etc...).

D'entre tots els textos que hi projectaren al mur, em quede amb aquest:

"La por construeix murs"

Ací baix, el vídeo del què vos parlava al principi: pantalla gran i altaveus conectats!

Façanes que no són

2011-03-30T13:44:00.001+02:00

Si ens deixarem dur per les façanes, aquest món seria un món d'apariències i mentides, però sobre tot, de desconeguts.

Carrers del meu poble

www.hein-rich.com
www.hein-rich.blogspot.com

All rights reserved
Todos los derechos reservados

Cualquiera de las imágenes publicadas en este Flickr, están registradas. El uso sin consentimiento por mi parte de ellas, reportará la denuncia al registro de propiedad intelectual.

Any of the images published in this Flickr are registered. Use without consent on my part of it, will report the complaint to the registration of intellectual property.

Imatges (i més) del meu poble

2011-03-25T09:27:00.000+01:00

Hola, a falta de material, vos deixe amb algunes imatges de Vallada, el meu poble, i la seua gent.
També amb un reportatge què he fet fa poc a una de les panaderies més tradicionals que encara hi queden i que tenen que competir amb les masses de pa congelat de les grans superfícies...
Podeu veure més fotografíes a la meua web www.hein-rich.com.
Espere que vos agraden.

Bamjaf: El pa de cada dia from asbirlaor on Vimeo.

Inestabilitat contínua

2011-03-21T15:07:00.000+01:00

Ja fa més d'una setmana que la terra va tremolar com mai al Japó. Persones acostumades a inestabilitats puntuals d'aquest tipus, van saber respondre amb mitjans adequats, nervis d'acer i amb l'esperança quasi segura, de rebre ajuda internacional suficient, perquè... qui anava a negar-li-la al tercer país més fort del món?
El que ha passat al Japó és una catàstrofe, un apocalipsis què no li desitge a ningú i que esperem que mai torne a passar. Ens ha demostrat lo fràgils què som front a la mare Natura i també ha posat els peus a terra a aquells que creuen tindre-ho tot controlat... inclús allò que no inspira gens de confiança com l'energia nuclear.
Em fa molta ràbia veure com una i altra vegada tenen que passar desgràcies com aquesta per tal de que es es dugen a terme canvis notables a nivell internacional en determinats aspectes (aspectes sovint denunciats per col·lectius activistes). Aquest seria un altre tema molt interessant del què parlar, però deixem-ho per a un altre dia...
Als mitjans informatius, com sempre passa, uns fenòmens eclipsen a altres, i jo em pregunte: què passa amb totes eixes persones que dia a dia, des del seu naixement, fins la seua mort, viuen a una inestabilitat contínua? Que passa amb eixes persones què caminen totes les dies sobre uns ciments que semblen desmoronar-se a cada pas? Persones sense cap alternativa que no siga mantenir-se drets...
Quan un determinat fet canvia el curs d'un determinat país cap a una situació pitjor, és notícia, però quan un país viu contínuament en la pitjor situació de totes, eixe país és oblidat.
Els japonesos no han elegit viure on viuen, el que els ha passat, escapa a tot control. Però hi han altres persones al món què, al igual que els japonesos, el lloc on viuen marca tota resta de les seues vides inevitablement. Són aquestes persones què romanen dretes sobre uns ciments inclinats durant tota la seua vida, les què deurien ser els veritables protagonistes de tots els telediaris i ajudes multimilionàries.
_________________________________________
Fotografia: Susanna Benavent Benavent. Los Montacitos, República Dominicana.
Edició i processat: Hein Rich

Vídeo promocional per als patrocinadors de Víctor Cerdà

2011-03-18T11:16:00.001+01:00

Aquesta és la presentació fotogràfia que he preparat per a presentar als PATROCINADORS que col·laboren amb Víctor amb el seu projecte solidari que molt prompte iniciarà en solitari a les arenes del Sàhara.
Són fotografies què no es corresponen amb el tipus de fotografia que m'agrada fer; és a dir, fotografies preparades, posats i amb una escenografia elegida prèviament (a més d'utilitzar iluminació artificial per a algunes escenes).
Aixina i tot, estic prou content amb els resultats.
El dia de boira va ser perfecte: per una banda al proporcionar-nos una iluminació difusa i homogènia, i per altra per crear un paisatge de fred i ple del misteri que sols la boira pot crear (i al què no estem acostumats en a aquest tipus de fotografia esportiva).
Espere que vos agrade i que vos anime a participar en el cap de setmana solidari que Víctor i els seus estan preparant per a l'últim cap de setmana de març.
Participeu!

Temporal

2011-03-13T14:07:00.003+01:00

Aquesta última setmana ha estat per a mi, com el temps ací en Alacant... extranya i complicada.
He començat a treballar a Sant Joan d'Alacant, cobrint una baixa post-operatòria.
Després de fer la prova d'anar i tornar a Vallada durant uns dies, he tingut que abandonar la infactible idea i decidir quedar-me viure ací entre setmana.
Els canvis han sigut substancials: el primer de tot la responsabilitat que durant aquestos dos últims anys he tingut amb ma uelo, ha desaparegut provisionalment... per un temps. És el que més he notat... arribar a casa i no tindre a ningú. Tot en calma, tot tranquil...
A penes he fet res amb el temporal de vent, aigua i fred què ha fet: conèixer un poc el poble, realitzar unes compres... i poc més.
El cole està molt be, la companyia també i el lloc que he trobat per quedar-me també. No em puc queixar. Inclús he tornat a gastar la bicicleta per als meus desplaçaments urbans! Ja que el cole està sols a 6 quilòmetres.

Aquesta és la primera foto què he realitzat al lloc que, durant un temps mínim d'un mes, va a ser la meua residència habitual.

20 mm + filtre degradat -2 cookin

Sí que m'atormente, sí...

2011-03-01T16:59:00.001+01:00

Ja me imatgine jo al director del banc dient:
"Xè! pa què anem a gastar-nos 450 euros en aquest cartell, si jo tinc un nebot que fa maravilles amb el Potosop!"

Doncs això, pa què...?

Senyors empresaris, els joves d'avui, tenim estudis i estem preparats. Sols necessitem que algú de vosaltres confíe en el nostre treball, ens pague el que val fer-ho, i de passo... ens traga de l'atur.

Imatges del meu poble

2011-02-28T15:18:00.001+01:00

Instantànies què vaig prenent aprofitant les eixides amb ma uelo Uardo.

"El tio Cambra"

Arribant a la Era

Entrada al cementiri

Vista del poble des de l'hort de mon tio

"La Varista"

... i Juan "el coixo", el seu home

Mon tio Agapito, a la plaça del poble durant la celebració de Sant Antoni del Porquet.
Tradicions que mai entendré...

Gran incendi en Vallés

2011-02-25T21:39:00.002+01:00

El divendres passat, tornàvem de la manifestació celebrada a Xàtiva en contra del tancament definitiu de la senyal de TV3 al País Valencià, quan des de l'autovia varem veure un núvol roig de fum que s'assomava més enllà de Roglà i Corberà, en direcció sud-oest.

Tot feia pensar que es tractava d'un gran incendi, així que, aprofitant que dúiem la càmera (Susanna i jo), vaig pegar volantada i ens varem desviar en direcció Roglà i Corberà.

En un principi, sembla que l'incendi fora en La Granja, però una vegada allí, varem tindre que anar serpentejant per camins rurals fins arribar a Vallés.

En un barranc prop d'aquesta població, un gran canyar s'havia pres foc. El soroll de les canyes seques al esclatar era espectacular entre la foscor, el cel roig i la llum de les sirenes dels bombers i guàrdia civil.

Varem arribar a Vallada amb l'olor del fum impregnat en la nostra roba.

Afortunadament no era olor de tabac...

Presos de la tercera edat

2011-02-24T04:22:00.004+01:00

Ma uelo Uardo: sense fills, sense dona, sord, depenent total, espera durant 3 anys l'ajuda per a persones dependents.

Què gran idea!

Col·locar a les persones de la tercera edat a les presons i els delinqüents en les residències d'ancians.

· D'aquesta manera, els nostres ancians tindrien accés a una dutxa tots els dies, a l'oci, passejades, medicaments, exàmens dentals i metges regularment.

· Rebrien diners en comptes de pagar pel seu allotjament.

· Tindrien dret a vigilància contínua per vídeo, per la qual cosa immediatament rebrien l'assistència després d'una caiguda o una altra emergència.

· Els seus llits es rentarien dues vegades a la setmana, rentada i planxada la roba amb regularitat.

· Un guàrdia els vigilaria cada 20 minuts i els duria els seus menjars i els seus entrepans directament a la seva habitació.

· Tindrien un lloc especial per rebre a la seva família.

· Tindrien accés a una biblioteca, sala d'exercicis, teràpia física i espiritual, així com la piscina i fins i tot l'ensenyament gratuït, i fins i tot universitat a distància.

· Pijames, sabates, sabatilles i assistència jurídica gratuïta sota petició.

· Habitació, privada i segura per a tots, amb un pati d'exercicis, envoltat per un bell jardí.

· Cada vell tindria dret a un ordinador, televisió, ràdio i trucades il·limitades.

· Tindrien una "junta directiva" per escoltar les queixes.

· Els delinqüents, per altra banda, tindrien plats freds, es quedarien sols i sense vigilància. S'avorririen molt i perdrien les il·lusió de viure.

· Les llums s'apagarien a les 20: 00 hrs.

· Tindrien dret a un bany a la setmana i viurien en una petita habitació per la qual haurien de pagar uns 1.500 euros al mes.

Bon Nadal Anita! (més val tard que mai...)

2011-02-21T23:14:00.001+01:00

Finalment, els planetes es varen alinear i tots els cosins varem aconseguir estar junts per a l'entrega de l'esperat regal de Nadal de la nostra tia... en Febrer...
Més val tard que mai. La sorpresa segueix sent la mateixa, no?
Tots els anys ens demanaves el mateix: una foto dels cosins junts.
Doncs ahí la tens, pesà!

Felicitats Anita!
Gràcies per ser com eres.
T'estimem!

Resultats eixida CEADC Maravillosa-Tarrassos 2011.

2011-02-20T07:35:00.002+01:00

L'eixida nocturna de 18 km., organitzada pel Centre excursionista de Vallada aquest divendres 18, va ser tot un èxit.

Èxit de participació, amb quasi 40 excursionistes procedents tant de Vallada, com d'altres localitats. I èxit d'organització, ja que a la casa de la Maravillosa, es va muntar un avituallament amb begudes isotòniques, café i llet calentets, galetes, fruits secs, etc, tot sobre una gran taula que el president del centre Rafa, ajudat per Manolo Cano, Quino i altra gent, es van encarregar de muntar abans de l'inici de la marxa.

El recorregut es va realitzar en unes quatre hores i mitja, i no va tindre camp contratemps destacable, llevat d'algun esvaró, algun excursionista ressagat i algun ensopec que quasi li costa les dents a més d'un.

En definitiva, un recorregut agradable, en una nit de divendres diferent, on varem riure, contar anècdotes i endevinalles, acompanyants en tot moment per la nostra companya: La lluna plena. Personalment crec que varem anar massa depresa, massa accelerats, però entenc que hi havia gent que volia arrivar prompte a casa.

El millor de tot va ser aplegar "al triàngul" i veure la cara dels que estaven al Glaçó de festa, com dient: d'on ha eixit aquesta rècua de pirats?

Vos deixe amb algunes fotos que vaig poder fer, a presses i corregudes.

Estan realitzades a 30 f/2,8, utilitzant uns valors ISOS relativament alts, és a dir, tot el contrari del que es requereix per a la tècnica de llarga exposició. El trípode utilitzat ha sigut un "gorilla", de ahí el punt de vista tant baix de totes les tomes.

Per a qui no conega aquesta tècnica, es tracta de realitzar la foto mantenint l'obturador de la càmera obert durant segons, inclús minuts o hores, tot depenent del que volem realitzar.

La finalitat d'aquesta tècnica és substituir la llum del Sol, per la llum de la Lluna. La llum de la lluna plena passa a ser la que dibuixa l'escena, el nostre flaix, obtenint-se d'aquesta manera fotografies nocturnes on sembla ser de dia (que no vos enganyen les imatges: estan realitzades totes a partir de les deu de la nit).

Jutgeu per vosaltres mateix el resultat:

Gent de Vallada

2011-02-14T23:32:00.002+01:00

Arribava de treballar amb el cotxe, i quan entrava a la placeta "dels columpios" de reüll vaig veure a aquest home, el pare de "Pepe Parri", parlant amb una dona. Amb el mur de la nau de Piter al fons, va ser una escena que em va atraure. Vaig accelerar per aplegar prompte a casa. Vaig agafar la càmera i vaig eixir per la porta de darrere, desitjant que encara estigués l'home allí.

Perolo, el meu gos, em seguia tot encuriosit sense anar a pisar, malgrat que feia més de 9 hores que estava tancat sense eixir.

Quan vaig girar el cantó, allí estava l'home, venint cap a mi. Em va veure amb la càmera, jo encara no havia fet cap acció "sospitosa" però va somriure i em va dir: - "Trau-me uapo!". Aleshores vaig saber que tenia el seu permís...
Vaig realitzar 4 fotografies. Aquesta és la única en la que l'home mira endavant. En les altres, m'està mirant a mi i gesticulant. Un dels inconvenients de no fer "robats" pel carrer.

Amb les preses, vaig oblidar mirar si tot estava correcte, i malgrat que l'exposició va ser la idònia per a traure-li tota la textura possible al mur, vaig disparar en JPEG en compte de amb RAW...

Sempre ho dic, però aquesta és la última vegada que gaste aquest format!

El tio Terol, prenent el Sol en front de sa casa i molt prop del que va ser fa molt de temps, el Cinema del poble de Vallada.

Marathon des Sables

2011-02-12T11:18:00.002+01:00

Fa uns mesos, em vaig assabentar mitjançant facebook, i després a través del bloc del meu poble (www.valladacity.com) del repte de Víctor Cerdà, un veí del meu poble: Realitzar la mundialment coneguda Marató des Sables, al desert del Sàhara.
Víctor, que treballa de forestal, però que viu entregat a l'atletisme des de fa 5 anys, dedica de 3 a 4 hores diàries a entrenar-se per a aquesta cursa, què es realitzarà de l'u a l'onze d'abril de 2011.
La finalitat és doble: superar la marató i recaptar diners per ajudar a l'investigació d'una enfermetat "rara": El Síndrome de Rett.
El meu interés va créixer encara més, quan vaig saber que aquesta marató la va realitzar per primera vegada un fotògraf Francés, Patrick Bauer, què ara és el director d'aquesta marató mundialment coneguda.

No m'enrotlles més: Doneu-li una ullada a aquestos enllaços i aporteu el vostre granet d'arena a aquesta lloable causa:

Ací podeu podeu trobar informació sobre aquesta enfermetat.
Ací podeu veure un vídeo sobre aquesta enfermetat.
Ací podeu fer una donació i aportar el vostre granet d'arena.
Ací podeu llegir l'entrevista a Víctor en un periòdic local.
Ací podeu accedir a la web oficial de la marató. (en Francés)

I a més:

Escolteu una entrevista que li han fet a la ràdio recentment:

Ir a descargar
Ir a descargar

Visualitzeu aquest vídeo sobre la marató (perquè una imatge sempre val més que mil paraules)

Visualitzeu també aquest vídeo sobre el Síndrome de Rett.

Jo, per la meua banda, m'he oferit a fer-li un reportatge gràfic per a promocionar-lo i a més, m'agradaria ficar a la venda aquesta fotografia a la què li tinc molta estima. Els diners seran destinats íntegrament a la causa:

Preu: 20 euros
Muntada sobre passepartout d'ànima blanca
Mesures totals: 20x24 cms.
Revelat professional inject sobre paper Canson Photosatin 270 gr
utilitzant tintes certificades resistents a l'aigua.
+ 80 anys de garantia

Egipte 11 F: Quan tots els braços varen apuntar cap a la mateixa direcció.

2011-02-12T09:26:00.000+01:00

Avuí és un dia gran per a Egipte, però també un dia gran per a la resta del món.

Per a nosaltres ho és per a recordar el que varem ser i la situació en la què ens trobem ara, i per tant, per apreciar el que tenim, i que sembla que hem oblidat.

Per a aquells Estats que segueixen governats per mans de ferro, aquest dia pot suposar també un abans i un després en tant en quant s'ha demostrat que la lluita pacífica i multitudinària pot donar els seus fruits (altres Nobels de la pau, com Gandhi, Luther King, etc... ja ho varen demostrar). Marroc, Xina, preneu nota.

Desitge a Egipte sort i prosperitat. Que vaja amb peus de plom perquè la democràcia és un ganivet de doble tall. Que es fixe en les errades de la resta de països que varen aconseguir un dia la democràcia, i que no torne a cometre les mateixes errades.

___________________

Fotografia: Arenals Elx-Santa Pola

Febrer 2011

Best in: www.hein-rich.com

Arenal Elx-Santa Pola

Camí a Petrer

2011-02-12T09:22:00.000+01:00

Anar en un cotxe compartit, té els seus "pros i els ses contras".

Entre els inconvenients, destacar el que per a mí, pot ser siga el pitjor de tots: El veure MOMENTS contínuament i no poder parar per inmortalitzar-los amb la càmera...

El camí a Petrer, és com el camí que el curs passat, vaig estar realitzant cap a Ayora: Un camí sovint ple de boira.

L'altre dia, vaig anar asoles a treballar i vaig aprofitar per eixir un poc abans per fer aquestes dues fotografies (ni més, ni menys, sols aquestes dues). Tot ho tenia planificat des de fa temps.

Ambdúes m'agraden, encara que el resultat no era l'esperat en un principi:

A la foto del camió abandonat, mai me l'havia imatginat amb boira. De fet, mai m'havia imatginat aquesta instantània (amb un 20 mm, centrat, i creat a partir de dos fotografies horitzontals disparades en vertical a mode de panoràmica). Però el resultat m'agrada, perquè em recorda a una foto feta amb una càmera de gran format, i també a les fotografies de Friederike Brandenburg.

La fotografia de la parada d'autobús, era la que més desitjava fer. La primera complicació va ser la de aparcar el cotxe a una banda de la carretera (Font la Figuera-Autovia d'Alacant) i tindre que creuar-la en hora punta. El més curiós d'aquesta foto va ser que sempre me l'havia imatginat amb un amanéixer ple de núvols, la parada a l'esquerra, i el Sol omplint el buit de la dreta, però una vegada allí, vaig veure que de nuvols, zero, i que els rajos de Sol, filtrats pel metracrilat de la parada i difuminats encara més per la boira del fons, li donàven una nova dimensió a l'escena.

La gelor de la nit que acabava, i la calidesa del Sol que s'assomava poc a poc, va fer que no m'importar centrar la foto, allunyar-me tot el que vaig poder, i disparar (20 mm), perquè la parada d'autobús, seguiria tenint un gran pes en la composició final. Per a no pedre els blaus marins de la nit, vaig gastar un filtre degradat neutre cookin amb portafiltres.

________________
Best in: www.hein-rich.com

Font la Figuera, eixint del poble.

Autovia Madrid-Alacant, a la altura de Sax

Coses pendents

2011-02-11T19:19:00.000+01:00

Algun dia faré un Timelapse com aquest, però a xicoteta escala.
En Vallada, el meu poble, com no.
Que passeu un bon cap de setmana.

Kdd flickr a Montesa.

2011-02-03T23:57:00.002+01:00

Aquestes fotos són les que més m'agraden de les que vaig fer a la kdd.
Li les dedique a Voro Vitoria, fotògraf què admire molt i al que se que li agradaran.

De fet no vaig fer moltes més... amb el temps m'he tornat molt selecte amb la càmera i les imatges que vullc fer.

Dos d'elles (supose que sabreu quines), formen una dualitat que a mi em sembla genial. La composició de les dues juntes encara ajuda més a reforçar aquesta dualitat d'idees i colors. Recorde que quan vaig veure aproximarse el xiquet, caminant cap arrere, de seguida vaig pensar en la primera que hi havia fet minuts abans en un altre carrer diferent, i vaig pensar: Aquesta és la meua, preparat.

La foto del gos cagant davant l'esglèsia, pertany a una sèrie. Aquesta és de les últimes... ací sí que vaig tindre molta sort. Quan es va aproximar el gos vaig pensar... m'agrada, però quan va alçar la pata pa soltar-la, vaig pensar: Instant decisiu... una foto autèntica a l'estil de Rene Maltete... D'aquesta també veig molt encertat l'enquadre, fet amb un 20 mm per agafar tota l'escena, i moguent-me per centrar el tronc principal de la foguera, amb la porta de l'església. Els rajos de Sol filtrant-se a través del fum l'acaben de rematar.

Totes les fotos estan fetes amb un 20 mm

Alumnes

2011-02-02T19:20:00.000+01:00

Imatges d'alguns alumnes del col·legi Rambla dels Molins, en Petrer, on estic treballant aquest any:

Ivan Ferreiro

2011-02-01T23:14:00.002+01:00

Ivan Ferreiro és, si no el que més de tots, el cantant de l'escena nacional que més m'agrada.
El divendres passat Susanna va voler donar-me una sorpresa i va comprar dues entrades per a vore'l en directe a la sala Eclipse de Gandia.
Mai vaig poder disfrutar del directe de la seua anterior formació, Los Piratas, però ara, en solitari, Ivan segueix sent un mestre de les lletres i la música, carregades de sentiments, al·lusions que et fan aborronar-te de dalt a baix i sobre tot, amb una veu imitada per tots, però mai aconseguida per ningú.

Ivan, eres únic, i tu, Susanna un tresor.
T'estime.

Vos deixe amb una playlist per a que el conegueu, i també amb algunes fotografies del concert:

Adeu a l'alegria de "La Era".

2011-01-31T23:05:00.001+01:00

Ens ha deixat ma tia Teresa.
Res com la foto del seu somriure per recordar-la per sempre.
I és que, segons deien, ella era l'alegria de "La Era".

Reflotar

2011-01-24T22:58:00.002+01:00

La meua estada il·legal en Bylakuppe, camp de refugiats tibetans supervivents de la massacre produïda al seu país per l'exèrcit Xinés, va ser com un somni que ara, quasi dos anys després, apenes puc creure... Ara, "reclut" al meu poble des d'aleshores, on la paraula VIATJAR ha quedat congelada per un temps, revise les meues fotografies i un gran sentiment d'enyorança recorre el meu cos i la meua ment.

Se que són temps que tard o prompte tornaran, però per a mi, és inevitable i escapa al meu raciocini, un raciocini de vegades infant en certs aspectes... Això és mal? Jo diria que no.

Ací en Vallada, però, no he parat, i vaig "fent paret", com a "El Mur" de Pink Floyd.

L'activisme continua, també la fotografia e inclús he tornat a agafar la bicicleta. La qüestió és fer sempre alguna cosa que enriquisca la ment, el cos i també (i això és igualment important) que desperte la crítica, l'autocrítica i la imaginació (meua i dels altres)... imaginació al servei de la millora de lo nostre: Planeta, País, Poble i Individus...

_________________________________________________________________

Reflote aquesta fotografia per no oblidar allò que vaig desitjar i vaig aconseguir.
Reflote aquesta fotografia per recordar que no va ser sort, si no lluita, perspicàcia però sobre tot, il·lusió.

Reflote aquesta fotografia per recordar i no oblidar, que la il·lusió mai s'ha de perdre.

Enfonsar-se és d'humans, i reflotar de nou, també.

Bylakuppe, centre-sud d'India. Estiu de 2009.

Desafiament

2011-01-20T10:19:00.001+01:00

Quan arribem a vells
-si és que arribem-
i ens mirem a l'espill
i ens contem les arrugues
com una delicada orografia
de fluixa pell.
Quan puguem contar les marques
que han deixat les llàgrimes
i les preocupacions,
i ja el nostres cossos responguen a poc a poc
als nostres desitjos,
quan veiem la nostra vida embolicada
en venes blaves,
en esfonçades ulleres,
i pentinem blancs els nostres cabells
quan anem a dormir prompte
-com correspon-
quan vinguen els nostres néts
a asseure's sobre els nostres genolls
rovellats pel pas de molts hiverns,
sé que encara el nostres cors
estaràn -rebels- tictaguejant,
i els dubtes i els amples horitzons
també saludaran
els nostres matins.

Gioconda Belli

(Desafío a la vejez -adaptació lliure-)


Foto: Vallada, camí al cementiri. Gener 2011

Capacitats recessives

2011-01-17T13:38:00.002+01:00

Durant els anys què duc treballant amb xiquets, una de les coses que més m'han sorprés, és la capacitat que tenen per enfadar-se i discutir amb algun company (la majoria de vegades com si li anara la vida en la discusió) i la capacitat què tenen, però, d'oblidar-se als pocs minuts d'aquestes discusions i tornar a ser amics...

Sembla que aquesta capacitat es perd amb els anys...

Foto: CP Rambla dels Molins, Petrer, on estic treballant aquest any 2010/2011.