BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dijous, 22 de setembre de 2016

Un dia al metge de Vallada.



(Aquest post no pretén anar en contra de ningú en particular, sinó contar com ha sigut la nostra visita mèdica i quines coses no ens han agradat).


Després de 12 setmanes d'embaràs (84 dies), per fi podem ser atesos per primera vegada per la matrona de Vallada. (Fins aleshores, no hi havia matrona al centre). Urra!

9:39. Entrem en el centre.

Bon dia - "Buenos dias" (des de recepció).

Passem al corredor de pediatria, tenim la visita a les 9:40, són les 9:40. Perfecte.
Els dos hem demanat permís als nostres treballs, assegurant que a les 10:30 ja haurem acabat.

9:40... 9:50... 10 ... 10:15 ... Com que a la porta especifica que - POR FAVOR NO "TOCAR" A LA PUERTA, ESPERAR A QUE OS LLAMEN - esperem.

10:20 ens criden amb 40 minuts de retard.

Dins ens atén una matrona que no coneguem, però no ens estranya, ja que des del 2015 han passat ja unes quantes pel centre. De nou, tenim que contestar a les mateixes preguntes per enèsima vegada i fer tot el protocòleg corresponent quan es tracta d'algú que no et coneix de res... Un rollo que no et dóna gens de confiança i que ve a ser una pèrdua de temps, vamos (fa 1 any que varem ser pares). A més, la majoria d'aquestes preguntes ja les varem contestar i estan escrites, al primer llibre de maternitat que tenim.

Dins sembla el Pol Nord. Comença a caurem la moquita. Em pose la jaqueta i pense: Mira, he vingut al metge a posar-me malalt...

Comença la introducció de dades en l'ordinador.
- Uy! En el ordinador me sale que todavia estas embarazada del primero. Estas de 95 semanas... jijiji Se ve que "alguien" no cerró tu expediente. No puedo introducir esto... No puedo consultar aquello... Espera un momento, ahora vengo...

Són les 10:40, ens mirem als ulls amb cara de desesperació. Açò va per a rato...

Tal volta qui s'ha deixat l'expedient obert, és el mateix que ens va demanar una analítica de segon trimestre d'embaràs, quan encara estàvem de 8 setmanes (pense jo en silenci)... En fi, paciència.

Bé, ja està tot solucionat, tot està introduït, les analítiques han eixit correctes, tenim data per a la següent cita, tenim sol·licitada la primera Eco, dubtes resolts... Són les 11:05. Ens anem pitant!

Espera! Ens fa falta un justificant.

Anem a recepció però no hi ha ningú. Està desert.
- Estan esmorzant. Diu una veu entre els pacients que esperen.
Ah, d'acord... estan esmorçant... (M'imagine els nostres llocs de treball oberts, sense cap treballador en recepció... No ho veig gens normal.)

Esperem 5 minuts i decidisc cridar per telèfon a recepció:
- Centro de Salud de Vallada, dígame?
- Sí, hola, és recepció?
- Sí, que quieres?
- Quiero que me recepcionen (pense jo dins de mi). Mira que estoy en recepción y no hay nadie, podéis salir un momento? (parle en castellano, a vore si aixina em prenen més seriosament, com tristment sol passar...).
- Sí, espera y ahora saldremos, vale? Adios.

Esperem 5 minuts més. 11:10.

Finalment ix la recepcionista o com es diga, torcant-se les molles de pà.
- Sí, que quieres?
- Un justificant per favor.
- Ahora enseguida, dame el SIP.. bla... bla ...bla... Toma.

Finalment i després de tot el romanç, ens fa un justificant on consta que en han atés de 9:40 a 10:26.
Per no posar-me discutir i sobre tot, perquè arribem tard a la feina, passem del tema i ens anem corrent.

(-------------------)

Qui té la culpa de tot aquest cúmul de circumstàncies desagradables?
Qui té la culpa de què no hi haja una matrona fixa?
Qui té la culpa del gran retràs en l'atenció? (sí, a tots ens agrada que ens atenguen sense presses però...)
Qui té la culpa de què el metge que ens va atendre al ppi, no entenguera el que li explicarem i ens demanara una analítica incorrecta? (ell entenía el meu valencià tant com jo el seu sudamericà...).
Qui té la culpa de què la matrona que teníem al primer embaràs s'agafara la baixa i ningú tancara el nostre expedient?
Qui té la culpa del baix coneixement informàtic d'alguns professionals?
Qui té la culpa de que el display de l'aire acondicionat estiga a 15ºC?
Qui té la culpa de què no hi haja prou professionals al centre?
Perquè el coneixement del valencià està tan sol·licitat i és obligatori a molts llocs de treball públics i ací sembla que estigues en Madrid?

Possiblement ningú té la culpa de res, perquè estariem tirant-se les culpes d'uns a altres i finalment aplegariem a conclusions del tipus: "Calla, que en altres llocs estan pitjor..", "la sanitat pública és el que té...", "Tu no tens res més important del que queixar-te...", "La culpa és de tots...", "Tu no te quejes que también tienes faltas escribiendo valenciano...", etc, etc, etc...

Be. I fins ací, la meua queixa d'avui.
Demà més i esperem que millor.
Publica un comentari a l'entrada